GLOSSARI OCCITAN FRANCES
segon lo lengadocian idiomatic parlat et escrich a Montpelhièr
(reprenent lo pichon lexic de Pèire Azemà reescrich en occitan normalizat amb d'apondons tirats dels tèxtes incluses dins aqueste siti, de Ròcaferrièr (ARF),Tortolon, Langlada, Loís e Lidia Xavièr de Ricard, Joan Fornèl, Pierquin de Gembloux, l’abat Favre, Max Roqueta, Edmond Teissièr, Gustau Therond...). E mai recentament Max Roqueta, que tant faguèt pert enauçar aquel lengatge en instrument requist d'escritura... I a de fautas, de tot segur, e mai o aguèsse relegit e recorregit vint còps. Mas rasseguratz-vos, es solament un document de trabalh qu'evoluïrà encar. Version dau 23/08/2007. I trobaretz ja un vocabulari basic e granat de 9600 mots, d’unes que i a que s’atròban enluòc mai… D'occitans de quanta part que siá dau país i poiràn trobar de mots interessants. I ai ajustat de citacions dels autors mai representatius per l'autenticitat de sa lenga e de provèrbis e expressions popularas. Veire tanben lo Lexic francés-occitan simetric d’aiceste (7500 mots).Per veire las versions ulterioras e actualizadas d'aqueste lexiqc, anar a http://www.montpelhierloccitana.eu
A
a : à (loc.) "j'habite à Montpellier: demòre a Montpelhièr"; expressions avec a:
a bèl èime : franchement, sans retenue, en abondance "L’avètz pas fach a bèl èime ?"(Max Roqueta dans le sens de : faire exprès) ;
a bèl esprèssi : tout exprès "un trauc cavat a bèl esprèssi." (Max Roqueta) ;
a bèl estròs : entièrement (à Sète) ;
a bèlas fes : parfois; par intervalles, par petites touches "diriatz, a bèlas fes, de monts que s'endavalan" ;" ne ven a bèlas fes de planhums";"E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement";"Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a bèlas pausetas, La tèrra òbra de son sicap"(Langlade) ;
a braç de còrs : les bras ouverts "Se quauque amic ven en visita, Lo recebes a braç de còrs" (G. Coulazou) ;
a braç e braç : bras dessus bras dessous ;
a còta malhada : réunis dans l'effort (Langlade) ;
a de reng (pron: adéré). : sans cesse, à la file ;
a de vèspre : ce soir ;
a fauta de : à défaut de "A fauta de buòu òm fai laurar l'ase"(prov) ;
a fauta de milhor : faute de mieux "a fauta de milhor m'acontentarai d'aquò" ;
a fiu de : en train de "soi a fiu", je suis en train ;
a flac : à verse, à flots "per repèu ara plòu a flac... " (Langlade) ;
a flòc : par paquets "Fai sordre e regisclar coma d'un fuòc de jòia De belugas a flòc, vola que volaràs " (Langlade) ;
a flòcs : déroute (en) "nòstra còla es a flòcs" (dezeuze) ;
a la fin se sauprà, quau a manjat lo lard : pot aux roses (on découvrira le) ;
a la non-creis, non creba : sans jamais progresser "los autres, escurament, a la non-creis, non crèba, fan son temps de vida coma escobaires das arenas. (Max Roqueta) ;
a la parada : en garde (pour un combat) "s'es mes a la parada" (Langlade) ;
a la ponha, a la braça : force (à la) "conois pas que la ponha" ;
a mai, amai : même (voir : meteis, -eissa) emai el me ditz de messòrgas ;
a mai…. que serà : qu'est-ce qu'il/elle va être…! "S’aviatz vist quanta polida carn!... E roginosa, e plena!... amai tendra que serà !... " (G Therond) ;
a me digatz! : ah, si vous saviez! ;
a ne’n vòls aquí n’as : à n'en plus finir; tant et plus, à en veux-tu en voilà "Au collèga faguèt d’aculhs a ne’n vòls aquí n’as " (G Therond) ;
a ranc : abondamment (pleuvoir) ;
a tustas e butas : à l'aveuglette "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond)
abadalhar : ouvrir largement, se crevasser "un volcan abadalhant sa maissa" (Langlade)
abadenc, enca : abbatial, -le (adj)
abalausit : abasourdi. "fasiá l’abalausida" (Max Roqueta)
abaliment : élevage (Max Roqueta)
abarir : élever, nourrir (syn. apitançar)
abarquilhar : appareiller (une barque)
abarreja (adv) : mêlés ensemble "suça, abarreja en un solet ordòu Los nívols qu'embruman los aires " (Langlade)
abasimar : engloutir dans l'abîme
abastardir : dégénérer
abauca (= bauca) (s f) : graminées. (herbe).
abaunatge : désordre, pagaille, vacarme, trouble (v. rebaladís) "benlèu que pòrta en ela la frucha d’aquel abaunatge"(Max Roqueta)
abausit : : excessif, exagéré. "Per èstre, de còps, cridaire e abausit, son devotitge ne mòstra pasmens una mena d’esperit de fe." (Max Roqueta)
abelan : : généreux, libéral. "Abelan, dubèrt a tota misèria, Baroncelli"…(Max Roqueta)
abelha : abeille
abelhaire : apiculteur
abelhana : citronnelle
abelhòla : guêpier (oiseau) (Max Roqueta)
abelir : convenir
abeluc : pétulance
abelugat : pétulant, sémillant
abenar : user, épuiser "aquel amarum que sabiái pas coma fariái per l’abenar."(Max Roqueta)
abenatge :… : épuisement ; usure "fins qu’a la fin dels temps e l’abenatge dels segles = consommation des siècles.";"après tota aquela cascadèla d’abenatge e de cambiaments"…(Max Roqueta)
abestit : abruti, imbécile, sot; syn.: caluc (o: cap-luc), tarnagàs, baujàs, beligàs, -assa
abet : sapin
àbet : ballot de fourrage
abeurador : bar, buvette (Max Roqueta)
abeurar : abreuver "E son cervèl madur, uòi se n'abeura a romple " (Langlade)
abeure : boisson
abilhar : habiller
abilhatge : accoutrement, déguisement, tenue; vêtement; syn. Fardas
abissar : effondrer "sus un sòu que s'abissa" (Langlade)
abitar : habiter, v. demorar, estatjar
abitarèla : : refuge, relais de voyageurs. (Max Roqueta)
ablasidura : flétrissure. "l’ablasidura de las carns e de las caras…"(Max Roqueta)
abochons (d') : face contre terre e l'ors, coujat dins la regòla, beguèt son sadol d'abochons (ARF in "l'uòu de Pascas1882 p82)
abocon (d') : prosterné
aboliment (sm) : annulation
abondar : suffire, contenter "Un pichòt gran de blat m'abonda.Una avelana me fai ronda." (G de Rodier)
abondar (s') : rassasier (se) "Torcís ta mostrosa carcassa, E fai-t-enlai ont poiràs t'abondar. " (Langlade)+D74
abondat qui déborde, comblé. … "la paraula quand son planhum s’espandís a ras de la fònt abondada."(Max Roqueta)
abonde (s.m.) : surabondance
aboquir : coucher (se) (pour parler d'épis de céréales mûrs)
aborgaliment : fait de se civiliser, d'être civilisé; urbanité, civilisation. "las vilas ont l’aborgaliment l’embarra dins lo fielat enveirent de leis"(Max Roqueta)
aborgalir : civiliser, policer
aborgalit : civilisé. "Lo cinemà s’éra pas encara aborgalit, entortovilhat de règlas e d’empachs."; "Ont l’ime sol los rescondiá jos un biais mai aborgalit."(Max Roqueta)
aborir : abolir, effacer. Cada nuòch aborís d’una goma escura l’òme que s’es abandonat a sa doçor. (Max Roqueta)
aboriu (adj) : hâtif, précoce "lo fen serà pas aboriu" (Ch Bastida de Clausèl)
aborrir : désanchanter, désillusionner, gâter; détruire
aborrir (s') : dégénérer; syn. s'abastardir "la tèrra s'aborrís"
abosit, -ida (adj) : ventru
abotatz! : regardez! allons! Voyons! "Abotatz ! l'enòrme peçan"; "Abotatz ! Per qu'aquò finigue, Cau que l'ossalha se rosigue"
abotatz! foliá! : rire (vous voulez), vous n'y pensez pas!
abotatz, Monsur, : figurez vous, monsieur, que
abraç : étreinte
abracar : braquer "son det s'abraquèt en direccion de…"
abraçar : embrasser
abracat : fixe (regard) "tos dos uòlhs abracats" (Dezeuze)
abramat, -ada : avide, affamé "lo crit de la carn abramada" (Max Roqueta); lo cremant apòstol, jove lop abramat d’absolut… (ibid). …sas mans abramadas de saupre…(ibid)
abrandar : incendier, allumer
abranlar : ébranler, mettre en mouvement "lo sòu s'èra abranlat" (A. Marqués)
abrar : allumer "Jòia ! lo flambèu es abrat";"Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
abrasamar : embraser. "E tot lo tendrum, tot lo ruscle que los abrasamava es vengut polsa grisa" (Max Roqueta)
abrasamat, -ada : affamé, avide. "Era abrasamat de saupre"; "Bèstia abrasamada que sap en un long badalhar mostrar sas dents".(Max Roqueta)
abrasar : embraser "Quand los aubres dau bòsc an la tèsta enflambada Coma se l'incendilha abrasava los puògs ! " (Langlade)
abrasat : exalté, embrasé "dins lo boliment d’arquimias escuras, abrasadas per la pestiléncia"(Max Roqueta)
abrascar : ébrancher
abreta : alumette? " Estre regde coma una abreta." (Comparason populara clarmontesa)
abric : abri
abrigar : abriter "Au mens sabe qu’as un endrech Que, quand maugasta per defòra, t’abriga dau vent e dau freg".(G. Coulazou)
abrigat : abri "Als abrigats, dins la caforna" (Langlade)+D98
abrigat (-ada)de rama : ombragé (-ée) de verdure
Abriu : avril (mois) "Abriu abriva.""(prov)
abriva (sf) : élan, poussée "amodèran son abriva; Sai que per forviar son abriva..." (Langlade)
abrivada : accélération, poussée, abrivado, "arrivée à pieds" L’abrivada, qu’es lo viatge dels buòus de las pradas o de la manada a las arenas (Max Roqueta)
abrivar : accélérer, hâter "Au trabalh que non s'abriva es de carronha tota viva. "(prov)
abrivar (s') en : gagner rapidement un lieu "en Pirenèu s'abriva" (Langlade)
abroscar : descendre, s'abaisser, pencher "De nívols suspenduts, empilonats, enòrmes, / Dau pus aut de l'airat abróscan dòrs lo sòu " (Langlade)
abrumit : brumeux
abugament : imbibition
acabalat, -ada : équipé en matériel; achalandé, riche (en ressources, troupeaux, etc...)
acabar : finir, achever
acabrar : cabrer "d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
acaçat/acapçat : élégant, attifé "los chins s’endevenguèron cap a cap emb’una chinòta, escarrabilhada que-tot-plen, acaçada coma una nòvia, polida coma un sòu, l’uòlh viu, nas retorcit" (G Therond)
acaissadura : morsure (Max Roqueta)
acalhaudar : lapider
acampaire : rassembleur; économe "Après un acampaire ven un escampaire. "(prov)
acampar : amasser; réunir; ramasser "s'acampa a son ostau coma fai cada jorn";"Se n'es acampat'n gròs molon "
acampar sas pelhas : baluchon (faire son… et s'en aller), prendre ses cliques et ses claques
acanhardar (s’) : se mettre au soleil dans un coin abrité 1’hiver. "Ont se faguèron sa pichòta vida, estrechona, asardosa. Mas ont, fin finala, s’acanhardèron" (Max Roqueta)
acanhardit (èstre) : se dorer au soleil, fainéanter "Èstre acanhardit coma un chin." (Comparason populara clarmontesa)
acantonar (s’) : se blottir, se mettre dans un coin "acantonàvem lo riton causit d’avança lo mai bèl" )(Max Roqueta)
acantonat : rencoigné
acapçadet, -eta (pron. acassadet, -eta : propre, bien mis(e), élégant, tiré(e) à quatre épingles
acapçament : : ajustement, arrangement, adaptation (Max Roqueta)
acapçar : : ranger, mettre en ordre. (Max Roqueta)
acapitar : s'affronter front contre front "los dos acorrents d'acapitan" (Langlade)
acapolar : couper à petits morceaux
acaptages (m pl) : couverture; fig: habits, vêtements.
acaptar (1) : dissimuler, cacher. "la bèstia resconduda, acaptada a l’agach" (Max Roqueta)
acaptar (2) (pron. "acatà") : border le lit "E tanlèu qu’agèron ben acaptat los manits dins son liechet, los parents a son torn s’empalhèron. " (G Therond)
acaptat, -ada : enfermé, recouvert.
acarnassit, -ida (adj) : acharné "E la lucha contunha, ardenta, acarnassida " (Langlade)
acarrairar : acheminer "Milòta s’acarrairèt devèrs Sant-Martin, gròs vilatjàs a tres oras de las Matèlas." (G. Thérond)
acasar (s') : caser (se), se mettre en ménage
acaurar : griller, accabler de chaleur
accident : accident
accion : action
acertenar : convaincre
achador (gall.?) : hachoir.
achar (pour: agachar) : regarder, dans les interjections familières "acha!"; "achatz!" "achatz de qu’es pas quand lo destin vòu virar? " (G Therond)
achivalat, -ada : califourchon (à)
achorrar (s') : s'afaisser "Vos sètz achorrats, escrancats jot lo fais"
acipador : pierre d’achoppement. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
acipar : heurter, rencontrer par surprise, attraper, achopper.; découvrir, surprendre "A la tèrra se'n pren per acipar la jaça Dau Cifèr, creator, lo rei dels elements ";"Acipa lo sicrès dau diamant, vei la vena que davala tot drech de vèrs lo fuòc central" (Langlade)
acivadar : avoine (donner une ration d'); fig. donner une ration de coups
aclapar : lapider; écraser, accabler "Per traitressa, los pròs morisson aclapats" (Langlade)
aclapassa (sf) : amas "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
aclatar (s’) : se tapir, se coller au sol, s’aplatir; se courber. "Entre qu’udola lo vent defòra, que s’aclatan las flambas e que lo cendre vòla" (Max Roqueta); "s’aclatava mai encara au sòu" (ibid)
aclinar : incliner
acoblaire : entremetteur
acochonir, v. "acrochonir"
acocolar : dorloter; migeoter
acoidar : accouder
acolada (sf) : compagne intime
acomençament : prélude
acomolòfi : embouteillage (néologisme donné par le Dict. de Cantalausa)
aconseguir : rattraper
acoratjar : encourager
acorcha : raccourci (Max Roqueta)
acordalhas : fiançailles
acordanças : les fiançailles (Max Roqueta) "Eras d'un monde l'acordança, e lo solaç e lo repaus"
acordar (s') : s'accorder, s'entendre "S’acordar coma lo Magnifìcat a matinas.
acordatz-vos, e faretz plòure : union (l') fait la force
acòrdi : accord "Avián fach acòrdi de pas se quitar, ni per òrre, ni per bèl." (Montel)
acorrent : courant marin "Mès quand engulha, en emplen, lo flumàs, los dos acorrents acapitan, l'un sus l'autre se percipitan" (Langlade)
acorsar (s') : courir avec excitation; accourir; s'échapper en courant "s'acorsan per venir veire";"Dins los carraus perduts que dralhan las cometas S'acorsant de l'escur, per baisar lo sorelh "
acostairar : accoster, approcher "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
acostuma (sf) : usages "volguèt metre Catarina a l'acostuma de l'ostau" (G Therond)
acostumança : accoutumance, habitude, routine "Los òmes tròp perduts dins son acostumança,tròp emmargats dins las oras dau temps"(Max Roqueta)
acostumar : habituer
acotar : attacher serré, caler, fixer
acotir : poursuivre; se succéder rapidement (F. D'Olivet); poursuivre à la course; pousser "que totes los vents acotisson"; "E los fièrs Majoraus dins l'aubeta rossèla, Fusan coma lo nívo' acotit per lo vent: ":"En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade); "Revesiá la cort de l’escòla. Al luòc de s’acotir coma fasián totjorn" (Max Roqueta)
acotratge : accoutrement
acraumit, -ida(adj) : sale, crasseux (Max Roqueta)
acrin : sommet de montagne, crête; faîte d'une maison "e l'acrin dau Ventor encapelat de nèu" (A. Roux); "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier); "los teules d’acrin" (MaxRoqueta); "un acrin esquiu de ròcs blancs sus un cèl linde e pur" (ibid)
acrinal : faîte
acrobat : acrobate
acrochonir/acochonir : accroupir "corissiái m’acochonir jost lo banc" (E Teissier)
acrochonit, -ida (adj) : accroupi, ratatiné. "l’òrt, emai que siá acrochonit a çò que se vei dins las vilas, es e demòra e vòu demorar l’image desglesit e lontanh d’un Paradís" (Max Roqueta)
acrompar : acheter (à Sète) v. crompar
actor : acteur
aculhs (faire d') : salutations (faire des)
aculpar (pron. "acupà") : blâmer
acupar (norm. ocupar) : occuper (norm. ocupar)
addicionar : additionner
adejà : déjà "Lo bardotàs parlava adejà de s’anar negar." (G Therond)
adematís (a de matin) : ce matin la serviciala qu'avètz emmandat a de matin (Mèstre Porranquet)
aderé , voir "a de reng" = sans cesse, à la file "E antau a de reng de lònga = Et ainsi de suite."(Max Roqueta)
adieu : bonjour
adjectiu : adjectif
admirar : admirer
adobar : arranger, réparer, adouber
adobatge : raccommodage
adobum : assaisonnement "coma l’adobum dins la menèstra". (Max Roqueta)…"aqueles que, dins l’ombra, detràs, craïnejavan e i trasián melicosament dins l’esquina l’adobum de son fèu"(ibid)
adol , -a (adj) : mélancolique, triste (syn. delanhós)
adolentit -ida (adj) : souffrant, douloureux, endolori
adombrat : ombragé (Max Roqueta)
adosilhar : se mettre à couler; (fig) débarrasser "ma plaga s'es adosilhada e sagna tornarmai"
adracar : sécher
adralhar : frayer un chemin "m’agradava de las adralhar dins lo michant camin" (E Teissier)
adreça : adresse
adrech : sud
adrechar : dresser, relever, redresser; élever (une statue, etc…) "Es gandida just a la plaça Ont van l'adrechar d'ara-estant";" Cau que s'adrèche sus son sèti";"s'adrecha tot d'un còp" (Langlade)
adrechesa : adresse, habileté
adrera : myrtille "de gelarèia d’adrera" (Max Roqueta)
adurre : amener, conduire. "Cada minuta de ma vida durbís lo temps d’una minuta novèla que me pòt adurre la mòrt." (Max Roqueta)
adusadís, -issa : accessible
advèrbi : adverbe
aeropòrt : aéroport
afairat : affairé "Èstre afairat coma un ase per vendémias." (Comparason populara clarmontesa)
afalenat, -ada : essoufflé
afamança : famine. "quand los espicièrs non cridavan l’afamança…" (Max Roqueta)
afanar (s') : presser (se); fig (Max Rouquette) se lasser, se fatiguer, s'éreinter "ni que son còr s’afane de l’orgulh" (Max Roqueta)
afardar : déguiser
afarelar (s') : affairer (s')
afasendat : affairé (Max Roqueta)
afatigat : fatigué Afatigat coma paure òme que cola sa trempa"(prov)
afeccion (amb granda) : de bon cœur "descaucelava sas vinhas amb granda afeccion"
afeccionat, -ada : zélé, appliqué, assidu ;impressionné, -ée "Cocomèla, que se resèrva per lo lebraud, fai pas que barjacar entrament que los autres son afecionats au trabalh de las dents. " (G Therond); "D'aquí tota la molonada, Camina, muda, afeccionada"(Langlade); "la rodaira dau cèl, afecionada als jòcs de la tèrra" (Max Roqueta)
afectat, -ada : inquiet "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts "
afenatge : lieu où l’on hébergeait les chevaux, mules et ânes (Max Roqueta)
aferat, -ada : sauvage las sèrres peladas de l'Aubèra aferada
afermir : affirmer
aferratge : pâturage naturel. "L’estiu se refan als aferratges dau Cailar, pradas asagadas per lo Vistre." (Max Roqueta)
afevar : inféoder
Afganistan : Afghanistan
afilhament : affiliation
afinchar (s') : appliquer (s')
afiscada : nymphomane
afiscaire, -ra (adj) : excitant. "Aviá delembrat l’aire afiscaire de la carrièira." (Max Roqueta)
afiscament : passion, attachement intense, ardeur, excitation "De ieu que me perde de fons en aquel afiscament." (Max Roqueta)
afiscar (1) : enflammer (fig); surexciter
afiscar (2): : apprêter. " …la patz d’aquel membre ont deviá los afiscar per un paréisser de quauques oras…" (Max Roqueta)
afiscat : fervent, passionné "l’agach afiscat de gràcia dau mond de la masqueta".(Max Roqueta)
aflac de vent : rafale de vent
aflancar (v tr e r) : décourager; syn. descorar
aflaquir : affaiblir
aflat : zèle, énergie "mandam nòstra omenança als felibres de Vòus qu'un même aflat carcina" (J Ch-Brun)
aflat (a l’) de : à la faveur de, sous l’infuence de, au gré de "volastrejant coma a l’aflat dau vent"; "
aflat (sf) : grâce, beauté, charme «cantar vòstra aflat »
aflat (sm) : influence "aquel rai darrièr de la vida, qu’emai l’aflat pron voide de la realitat, i èra son ultim aver."(Max Roqueta); "d’aflats resconduts…" (ibid); "e los aflats qu’a la naissença mancan pas de davalar sul front de cadun"…(ibid) "signe. … ont seriá nascut lo Rei estrange jot l’aflat d’una estèla movedissa." (ibid)
aflata (sf) : gentillesse, propos aimables
afogar : attiser
afogat : pressé, enflammé de passion ou d'enthousiasme; passionné, ardent; affairé las formigas afogadas que rebalavan arderosas de faisses que las escrachavan vint còps (Max Roqueta)
afolatrit, -ida : agile, sautillant, gentiment affollé "E zo ! afolatrits, totes la seguiguèron. " (G Therond)
afolesir : affoler
afons, -onsa : aveugle "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida, movement, calor, fòrça afonsa" (Langlade)
aforèst, v. forèst "Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. "; "traitosas aforèsts onte la sauvatgina s'amaga" (Langlade)
afortir : affirmer "pòde ben afortir que i’a pas un recanton que conogue pas" (E Teissier); "Escampats en tant d’escasenças ont se pòdon afortir, sens demesir l’idèa que nos fasèm, cadun, de nautres" (Max Roqueta)
afrairament : jumelage
afranquir : franchir "Zo ! totjorn escalem ...Tot aquò s'afranquís. (=tout peut être franchi) Zo ! totjorn ! " (Langlade)
afrau/frau : élan, essor; désir, rut "mas pas sens espèra, la de la talent, la de l’afrau, la de la sòm. "(Max Roqueta); "l’afrau que fa udolar la sauvatgina quand la prima i bolís au sang" (ibid); "l’afrau, que pòt anar despertar, au fons de la bruga, l’imor laguiosa de la sauvagina"…(ibid) l’amor es pas qu’una mosidura venguda s’entar sus l’afrau qu’es un besonh primitiu"…(ibid) …"coma las bèstias innocentas quand la prima i voja l’afrau dins la sang". (ibid) "Mas èra vengut una dansa calhòla, la de la desirança, la de l’afrau, la dau ruscle".( ibid)
afrejolit : frileux, sensible au froid; syn. frejolut
afrescadet, -eta (adj) : aimable, accorte, empressé "E zo ! afrescadets, totes la seguiguèron. " (G Therond)
afresqueirat, -ada : rafraîchi dejota l'alen salabrós que monta, afresqueirat, ventós, dau maratge e de son ondada
afretar : affréter
afriscaire : alléchant "de fruchas afriscairas" (Lydia X de R)
afrontar : provoquer, affronter
afustador : point de mire
afustar (1) : affûter
afustar (2) : viser. "L’aviái plan afustat. Capitère." (Max Roqueta)
agaça : pie
agach : regard fixe
agachar : regarder
agachar detràs : regarder en arrière "En vesent mon sinhau avètz quitat parada, Per venir m'atrobar sans agachar detràs. "
agachon : œilleton (Max Roqueta)
agacin : cor aux pieds "estimèron qu’acomençava a i esquichar los agacins e a i segar la peteta" (Max Roqueta)
agafet : pin's
agairada (sf) : injure brandisson lo ponh de menaça, Emb agairada e grand bocan. "
agairatge : aggression, violence, guerre
agalancièr : églantier "Lo camin de Sant Jaume. Lachós e tremolant coma au vent de la prima qualque agalancièr florit" (Max Roqueta)
agalancina : églantine
agalís (d') : en pente douce, oblique "lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, vertadièira muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala mai d’agalís tirant daus Montpelhièr." (E Teissier)
agandir (v tr) : parvenir à, atteindre "avèm agandit Casavièlha" "Atraversem lo masatge de Sant-Matieu, agandiguem nos jusqu’au mas de Sant Aunés bastit en plen bòsc" (E Teissier); "…lo trauc per ont s’agandissiá dins las cambras" (Max Roqueta); "aviá lèu fach d’agandir fins a l’espatla. (ibid). …agandir au vilatge = atteindre le village.
agandit (èstre) : arrivé (être) "Son agandits au còp pròche de la piucèla " (Langlade)
aganit -ida (adj) : épuisé, exténué; étriqué, rabougri "Malur e venjadís mema tèsta aganida. " (traduit: méchant et rancunier, même tête étriquée) (Langlade)
agantar : attraper "s’aviái pas agut paur d’agantar una bòna rosta, podètz èstre segurs que ié seriái anat" (E Teissier)
agantar au galet : gorge (prendre à la) "l'enòdi l'agantava au galet"= la tristesse lui saisissait la gorge (Langlade)
agarrir : détruire, assaillir "Cal deslargar lo secret per que vos agarrigue pas." (Max Roqueta)
agarrit : assailli, saisi "Estransiat, agarrit de tan de trecimacis qu’i embulavan l’esperit" (Max Roqueta)
agast : érable de Montpellier. " …la comba de l’Agast, per l’agast que i èra…" (Max Roqueta)
agautar : embrasser joue contre joue
agir (s') : s'agir "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
agissença (sf) : agissement
agla (sf) : aigle "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"
aglaçar : geler, glacer
agladir : gercer de froid, fendre, disjoindre
aglasir : plagier
aglasit, -ida (adj) : en lambeaux, fendu "son àbit raspat, aglasit" (Vivarés)
aglijat : fatigué, usé, exténué, rendu malade
agolopar : envelopper. " la lutz nos vendriá agolopar de sa mascariá…" (Max Roqueta)
Agonés : Agonès (village) "Anaz-vos'n en Agonés pan e peras i trobaretz; lo matin peras e vin; lo dinnar peras e pan; lo subrejorn peras totjorn; lo sèra totjorn peras. "(prov)
agorrinir (s') : fréquenter les lieux chauds
agostós, -osa : savoureux (syn: gostós) "la sauvatja natura N'a pas'ncara enfantat las floses, la parura Ni l'aucèl, ni l'abelh ni lo fruch agostós." (Langlade)
agotaire : poche de terre cuite pour ranger les cuillers
agradar : plaire; syn: plaire "aquò te plai? - òi, m'agrada"
agradatge : agrément
agradèla : oseille (plante
agradiu (adj.) (sin: galant -ta) : agréable
agranada : grains répandus pour attirer les perdreaux " l’agranada es mortala au perdigalh. " (Max Roqueta)
agranar : apprivoiser, attraper avec des graines "quau trobarà l'estèc d'agranar quel bestiari?"
agràs : raisin vert (Max Roqueta)
agrassòl : groseille
agrat de (a l’) : au gré de " balançadas a l’agrat de l’èr " (Max Roqueta)
agre : territoire (animaux) "Rei dins son agre, aquí la lei." (Max Roqueta)
agrejar : pousser sur un levier; placer à un endroit, avec un levier "(la lausa d'un dolmen) … l'an agrejada … sus sos sieis plòts"; "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
agrelhonit : tiges (recouvert de) [se dit d'un arbre]
agremolir/agromolir (s') : s’accroupir; se recroqueviller, blottir, vautrer, prostrer, agglutiner, peletonner, se replier sur soi "las esquinas s’agromoliguèron…"(Max Roqueta); "d’eissams de moscas agromelidas s’i abandonavan a l’extasi…" (ibid); " Los chins agromolits a l’entorn dau fogau se rabinavan a seguir sabe pas quina caça meravelhosa" (ibid)
agrevon : houx
agrifol : grand houx " Au mens jot l’agrifol per los vòts de cap-d’an." (Max Roqueta)
agriòla : centaurée de solstice (plante à piquants dont on faisait des balais rustiques) "lo bruch creis amont sus la còla, en bas trobariás l'agriòla" (A. Roux)
agriòta : cerise griotte. (Max Roqueta)
agriponar : accrocher, planter ses griffes "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs " (Langlade)
agrir : aigrir "siás un consolador per l'arma que s'agrís" (Dezeuze)
agrofion (sm) : cerise agrofion (sm)
agromelat, v. agrumelat, -ada
agromolir, voir agremolir
agropar : réunir, regrouper, rassembler
agrumelat, -ada / agromelat : ramassé, accroupi, pelotonnée " la capeleta romana agrumelada sus son pelenc." (Max Roqueta)
agrunèla : prunelle (fruit du prunellier) " los bartasses d’agrunèla = les fourrés de prunelliers" (Max Roqueta)
agrunelàs : prunellier " l’agrunelàs, qu’aviá dejà sas granas color de mar fosca…" (Max Roqueta); "Ieu, paure monge de pescaire, vestit de gròssa lana… e pelut e barbut coma un agrunelàs" (ibid)
aguda (sf) : obtention
agudre, v. aver, avoir
agulha : aiguille
agulhetas (f., pl) : tours pointues du porche de la cathédrale de Montpellier. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
aguraire : augure, devin " aguraires que sabián pas l’aguraire qu’ère…" (Max Roqueta)
agusar : aiguiser
ai sai que mau comprés : je me trompe sans doute
ai! : hélas! "Ai que vai mau, quand la galina fai lo gau. "(prov)
aiçabàs : ici-bas; syn.: aiçaval
aiçai : ici "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra"; "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
aiçamont : là haut "Entrement qu'aiçamont vengue trevar vòstra anma Anatz dire pertot çò que uòi avètz vist " (Langlade)
aiceste : celui-ci même
aicí : ici-même; syn: aquí meteis "ont siás? - soi aicí"
aïcion : (gallicisme pour asirança) = haine.
aiçò : ceci; v. aquò "aiçò durarà tres ans"
aièr : hier (syn: ièr)
aiga : eau "L’aiga passada fai pas virar ges de molins.";"Aiga e pan, vida de can"(prov)
aiga ferrada : eau ferrugineuse (Langlade)
aigacorrent : eau courante "Aigacorrent non es òrre ni pudent"(prov)
aigadièr : évier
aigalàs : un vent de la mer, vent grec, vent humide. "una febre que li tornava cada còp que bufava de l’aigalàs"" (Max Roqueta)
aigalosa : panicaut (sorte de chardon). (Mistral traduit : bugrane épineuse). "Las conoissiàm, las aigalosas, de flors jaunas, seguras d’elas, e que de la tèrra a l’aur de son espelison ponchan de tot vam sas lanças afustadas."(Max Roqueta)
aiganèu : eau de neige "Nòstre riusset es d’aiganèu e bombís dins sas pèiras." (Max Roqueta)
aiganha : rosée
aiganhau (sm) : averse "Aiganhau de Mai fai tot bèu o laid"(prov)
aigardent (sf) : eau de vie
aigas fòlas : eaux d'orage "s'escola coma d'aigas fòlas"
aigasau : saumure; "eau-sel", plat sétois; "tastar un _", passer à la casserole
aigassa : eaux torrentielles (pluriel) L'aigassa a fach d'escavaduras (Langlade)
aigat : inondation "an pas jamai vist venir lo mau, pas mai que la mala fam e los aigats grands " (Max Roqueta)
aigatge (sm) : rosée "l'aigatge beluguejava" (Montel)
aigatilha : couche d'eau à peine perceptible
Aigoald / Augald / Egoald : mont Aigoual (1567m); du lat. médiév. "ad stratam Aigoaldi" (1228), "Mons Aigoaldi"(1249): nom d'homme germanique Aigoald
aigueta : eau limpide; (fig.)suc d'un fruit
aiguièr, ièr : évier
ailaval : là bas en bas
aimable : aimable
aimacion : amour
aimar : aimer
aimason : affection "chacun nisa a son nis e i a son aimason" (J-Ch Brun, in Le Félibrige Latin 1898)
aimegrat : volontiers
airal, ala (adj) : aérien, ne "dins son airala escorrida Escampilha detràs beluga', ulhauç, dardalhs" (Langlade)
airala escorrida : course aérienne
airat : airs, éther, azur "dau pus aut de l'airat, los nívols…" (Langlade)
airau : aire de battage du blé "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin dins lo sorne infinit" (Langlade)
aire : air
aireta : terrasse de terrain, replat "D'a fons au bot d’aquela rancareda, batejada de Montferrand la crèsta s’aplanís coma una aireta." (E Teissier)
airòu : aire à battre le blé (Max Roqueta)
aise (a son); a son aiseta : à son aise, tranquillement, confortablement, en prenant son temps; voir aussi "d'aise" "soi a mon aise", "ne tornarem parlar a nòstra aiseta"
aisidament : aisément "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
aisiment (sm) : aisance
aisina : outil (v. otís, esplech); ustensile, récipient
aisit ,- ida (adj) : facile; syn. : aisit ,- ida
aissa : aine "sentiguère un pes dins l’aissa, au rasic de la cuòissa…" (Max Roqueta)
aissable : espiègle
aissablitge : blague, bon tour, farce, niche, espièglerie
aissas : cris plaintifs "d'ausir siblar las aissas (dels aucèls) sus l'estanh"… (E. Vivarès)
aissejar : geindre sans motifs, gémir, se plaindre; désirer ardemment "m’agradava de las adralhar dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar" (E Teissier); "La maire malauta e aissejanta" (Max Roqueta)
aissèl : essieu
aissèla; trauc de l'aissèla : aisselle
aitant : autant "Aitant còsta ben batut que mau batut. "(prov)
ajaçar v tr. et r.) : coucher. "Coma las sèrps mai terriblas encara quand s’ajaçan." (Max Roqueta)
ajaçat, -ada : couché, vautré
ajaguda : accouchée, femme en couches; syn. jasent (sf)
ajoatar : opprimer, maintenir sous le joug, assujettir
ajocar (s') : hisser (se)
ajofar (v.tr et r.) : cerner une ville et la forcer (A. Marqués)
ajónher : ajouter, grouper, unir "En s'ajonhent, fèrme, detràs"; "sus l'auta montanha tabla de ne i ajónhe'una autra e benlèu mai ";"S'ajonhissent ensèms emb las autras planetas " (Langlade)
ajornar : éclairer; syn. clairejar "Au fons dau vau que res ajorna" ; "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
ajuda : aide
ajudar : aider "En davalant Totes los sants ajudan." (Prov)
ajudasuènhs : aide-soignant; syn. : gardamalaut
ajust de mond : foule; syn ordòu, ardòu
ajustas (s.f.pl.) : les joutes (jeu) : las ajustas de Seta.
ala : aile
alabardir : hasarder
alabre : goulu
aladèrn : nerprun alaterne ou filaria à feuilles étroites (arbustes de la garrigue).
aladonc : ainsi donc "Aladonc, lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, que se quilha a quatre lègas e mièja a vòl d’aucèl au nòrd de Montpelhièr, s’acaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevièrs pèr una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada. " (E Teissier)
alai : là-bas "Lo volcan damoçat, mut, se quilha Susprés, morgat que la montilha Retengue alai son amiga d'antan" (Langlade)
alairar : étendre de tout son long "sus la tèrra s'alaira, desmatat per lo tròn o d'un còp de manaira" (Langlade)
alaire (= araire) : charrue araire.
alanç : élan, enthousiasme, poussée, paroxysme; progrès "(la mar) "qu'en d'alanç furioses, bosiga la solièira" ;"A chaca ai ! fan tant d'alanç, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
alandaire : fanfaron, hableur; v. bragard, briscambilha
alandar : ouvrir tout à fait; bluffer, exagérer, hâbler; étaler, fanfaronner "un vaissèu totas velas alandadas" (voiles dépolyées); "Los uòlhs esterlucats s’alandan" (Max Roqueta)
alandar la fenèstra : ouvrir la fenêtre
alandar sos braces : étendre ses bras
alanguis : tracasseries, soucis "vos espanhar las alanguis")
alapàs : datura
alargar : étendre, déployer "emb aquò puòi als quatre vents dau cèl alarga la man dèstra" (Langlade)
alargar (s') : éloigner (s'), prendre le large "S'alarguèron tot renegant/L’un a ponent, l'autre a levant"
alassar : fatiguer "aquesta besonha m'alassa"
alb- voir aub -
Albania : Albanie
alecarèl : tentant, alléchant; syn.afriscaire
aleda : asphodèle. (Max Roqueta)
alegre : joyeux
alegret -eta (adj) : guilleret "aquí lo que ven tot fresquet e alegret"
alegretat : gaieté
alegria : allégresse
alejar : battre de l’aile (Max Roqueta)
alen (prene d') : reprendre haleine "Aquí, prenguem d’alen sus un sèti de pèira pèr avudre lo vam d’acabar nòstra escorsa. " (E Teissier)
alen (pron: "alé") : souffle, haleine
alenada (sf) : souffle, respiration, haleine, bouffée "per ne pompar las alenadas"; "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e lampa una alenada aurosa " (Langlade)
alenar : ventiler "coma un brasàs cendrós alenat per lo vent" (Langlade)
alencada : hareng (plat de) (v. arencada)
alendrit -ida (adj) : aimable
alentir : ralentir
alèrta (anar) : hardiment (aller)
alestir : apprêter, préparer "De qué dises, Tisana, s’anàvem veire d’alestir aquel lebraud?" (G Therond)
aleta : nageoire; syn.: nadadoira
aleta (faire l') : voltiger, battre des ailes en planant. "veguèt rodar dins lo cèl / d’alas negras espandidas / qu’a grands ceucles doçament / dins l’èr blau fasián l’aleta"(Max Roqueta)
aleugieirir (pron. alaugeirî) : alléger "Dins lo mes d’abriu, t’aleugieires pas d’un fiu. " (Prov)
aleugieirit : allégé
alfabet : alphabet
alhada : bouillon d’ail
alhet : ail "Alhet e pan, repais de païsan, alhet e carn, repais de richard. "(prov)
alibòfi : fruit du styrax (fig.) couille
alibofier : styrax. les alibòfis sont les couilles. Dû à la forme du fruit de cet arbre. (Max Roqueta)
alifat, -ada : dressé, en brosse (chevelure, crinière) "Qu'emb sas crinièiras alifadas, / Las prendriatz per d'ègas et garanhons" (Langlade)
alifrat, -ada : alléché, -e "E zo ! afrescadets, alifrats, totes la seguiguèron. " (G Therond)
aligança : alliance "Aligança per lo ben jamai portèt cap de ben. "(prov)
aliment : aliment
alin : au loin "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan " (Langlade)
alisar : lisser en caressant (ex. les plumes ou la robe d'un chat); (fig.) embellir; repasser; v. estirar;caresser, cajoler "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
alispar : lutiner
alleloià : coupage de cheveux en quatre, pinaillage
allergia : allergie
allergic, -ica : allergique
alobadit, ida (adj) : sauvage et vorace comme un loup Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits De vautors o de chinarasses (Langlade)
alongar dos pans de nas : grimacer "faguèron una intrada espectaclosa e trionfanta, entrament que sant Pèire alongava dos pan de nas." (G Therond)
alòngui : retard, contretemps
alònguis (far d’) : faire des histoires, des complications, des chichis " bèl òme qu’èra, fasiá pas d’alonguis per lo seguir. " (Max Roqueta)
alòr (gall à rempl. par "alara", litt.); adonc (Anc.) : alors
alpilistra : plante d’ornement (Max Roqueta)
alquifós : sulfure de plomb utilisé pour vernir les poteries. (Max Roqueta)
alquimia : alchimie. "Mas tot saupre a son acomençança es sovent alquimia" (Max Roqueta)
alucadís, -issa : inflammable
alucar : allumer
alucat, -ada : enflammé "La bèla profetessa s'arrèsta, extasiada e los uòlhs alucats targa amont, en amont" (Langlade)
aludar (s') : allonger (s'); s'étendre à terrte, se vautrer
alumar : allumer "S’alumar coma un brutlòt"
aluònhtar / alunhar (s’) : s’éloigner (Max Roqueta)
aluònhtat, -tada : éloigné, e "se n'anèt breçar son tristum sus de mars aluonhtadas"
alupadís, -issa (adj) : qui a l'œil avide (F d'Olivet) "mirava alupadís las polidiás de son amiga" (F. d'Olivet)
alupar : dévorer des yeux avec concupiscence
aluqueta : allumette
alurat : déluré, adroit
alut, uda : ailé, ée
amaçar : assommer.(Max Roqueta)
amacibrand, voir macibrand : batailleur "ton enemic, lo fèr amacibrand" (Langlade)
amaçolar : assommer avec un objet contondant, massacrer Amai n'arriba, de cacilha: ... Mastodontes amaçolats. (Langlade)
amadurar : mûrir
amagar : cacher "Pecat amagat es mièg perdonat." (Prov)
amagat : caché , tapi
amagatal : cachette "lo temps marrit, subran levat se sabiá pas quane amagatal…" (Max Roqueta)
amagestrar : maîtriser
amaginar (norm. imaginar) : conjecturer, imaginer
amai : aussi; énormément, au plus haut point; bie que (+subj.) "Dins lo mes de mai, fai coma te plai, amai encara ren non sai. " (Prov)
amai se digue : quoiqu'on dise "amai se digue, los cordonièrs son pas totjorn los pus mau cauçats"
amairit, -ida (adj) : attaché à sa mère; attacher comme à sa mère. "aqueles vedèls son encara amairits"; “amairir una bèstia” = s’attacher une bête.
amaisament : apaisement, retour au calme (Max Roqueta)
amaisar : calmer, adoucir, apaise "Morís per requitar sa raça e n'amaisar l'esprit dau mau" (Langlade)
amaisat- ada : apaisé "la mar amaisada e somesa" (Langlade)
amalar : travailler dur, se tuer au travail "me soi amalat a estudiar"
amalautir : rendre malade " Mascariá blanca o negra, los Bomians an las doas, tan per anequelir, engrunar, amalautir e tuar que per aparar, garir e sauvar "(Max Roqueta)
amaliment : irritation. "lo mut amaliment dau novèl capelan." (Max Roqueta)
amalit, -ida (adj) : courroucé -ée "sus la mar amalida "; "La tronada fug amalida / En rondinant de luònh en luònh" (Langlade)
amaluc : os iliaque
amalugar (v. tr. et r.) : briser les reins (se), se casser quelque chose, se faire mal; accabler de coups; meurtrir, frapper. "manquèron de l’amalugar " (Max Roqueta); "de quana desirança de se veire amb los uòlhs d’un autre, ven que se serve antau çò que vos podriá amalugar ?" (ibid)
amalugat, -ada (adj) : meurtri, grièvement blessé
amanèl : paquet
amanelar : empaqueter; v. plegar
amanhagar : caresser, cajôler
amansir : adoucir le caractère de qq.un ou d'un animal, dompter
amarejar : rendre amer
amarèla : cerise sauvage, prunier de Ste Lucie. MR traduit merisier. "amarèla que trai las fèbres." (Max Roqueta)
amarèu : prunier mahaleb "l’amarèu, que trai las fèbres" (Max Roqueta)
amargalh : ivraie vivace
amargança : amertume (Max Roqueta)
amargant : amer "Que beu amargant Pòt pas escopir doç." (Prov)
amargassat : (petit de la pie-grièche ; (fig imbécile). "Badar coma un amargassat " (Comparason populara clarmontesa)
amarina : osier
amarum : amertume; onde amère "emb l'amarum que borja a grand revòu" (Langlade)
amarvit, -ida (adj) : mobile, alerte, éveillé "Basili èra un bèl jogaire, prim, lèste, amarvit coma l’argent-viu" (Max Roqueta)
amaserar : durcir
amaserat : modéré
amassaire : ramasseur
amassar : ramasser
amatat : accablé "E lo lusèrp, per sòu, clena amatat" (Langlade)
amb (pron. emb, embé, emé, endé, end') : avec
amb aquò : cependant, néanmoins (pron. emb aquò, en d'aquò)
ambedós : de concert, tous deux " lo Jutge seguiriá, ambedós amb lo sentenciat, aquela Messa" (Max Roqueta)
amblejar : marcher à l'amble, pour un cheval (fig.) : marquer le rythme " a acompanhar au pianò lo film mut e qu’aviá l’ambicion de l’amblejar." (Max Roqueta)
ambrenc : ambré
ambròsi : imbécile " èra lo lord que fasiá, lo pesuc, l’estanciur, l’ambròsi…" (Max Roqueta)
ambulància : ambulance
amelana/avelana : noisette "au temps onte vivián las fadas, d'una amelana sortissiá un prince, un castèl tot entièr…" ( A Guiraud)
amenanças : parade nuptiale, fête de mariage, approche, préliminaires sexuels "Lo bèl temps per las amenanças de l’ase" (Max Roqueta)
ameritar : mériter "nos empacha de retraire coma s'o ameritariá aquela istòria" (Azemà)
amermament : diminution
amermar : diminuer, affaiblir "finiriá ben per n’amermar los poders d’a mesura que s’esperlongariá lo temps de la partida" (Max Roqueta)
amètla : amande "las primièiras ametlas, aquelas que son coma de lach, e que sus un crostet de pan fresc se pòdon ofrir au rèi, se ven a passar per lo camin " (Max Roqueta)
amètla de damas : amande à coque mince "Aver d’uòlhs fenduts coma d’amètlas de dama " (Comparason populara clarmontesa)
ametlon : amande encore tendre, fraiche "de dents tan blancas coma la carn de l’ametlon." (Max Roqueta)
amic, -iga : ami, -ie "A l'amic, lo segren, o lo regrèt. ";"Amic de cadun, amic de digús. "(prov)
amigar : se faire des amis
amiotar : témoigner de l'amitié
amira : point de mire "Lo papach-rós s’anèt quilhar sul canon de mon fusilh. A tocar l’amira." (Max Roqueta)
amistat : amitié "Amb aquela mena d’amistat un pauquet mespresosa que se baila tan plan en aqueles que vos fan pas ombra. O als paures." (Max Roqueta)
amistós : amical, affectueux
amoçar los caires : adoucir les angles "Mès dau temps que los esculptaires Bomban per amoçar los caires" (Langlade)
amoçar(s’) / (s’amorçar): : s’éteindre " la nuòch quand los lums s’amoçan los uns après los autres" (Max Roqueta)
amochonar : chiffonner, froisser un papier, le mettre en boule
amodar : disposer, préparer
amodar : mettre en mouvement "li avián aprés a pas despertar de sets qu’aviá res per las amodar" (Max Roqueta)
amodar (s') : prendre ses dispositions pour qqch
amoderar son còp; amoderar son abriva : retenir son élan (Langlade)
amoge, moge : ciste à feuille de laurier
amolaire : rémouleur, aiguiseur de couteaux
amolheirar (s') : prendre femme
amoliment : ramollissement
amolir : ramollir
amòma : amome, nom de plantes comme la cardamome, le gingembre, etc. (Max Roqueta)
amondaut : là-haut, par là-haut, loin au nord…
amont : en haut
amontèl : ammoncellement, monceau "d'amontèls de nèu" (Langlade)
amor (s.m & f.) : amour "L’amor es una perdicion" (G Therond); "Lòngas amors lòngas dolors" (prov)
amòr a (per amòr de) : à cause de
amora : mûre
amora rabalaira : ronce qui s'étend
amoras de bertàs : mûres sauvages
amorçar (amoçar) : éteindre "fins que s’amòrce la reba" (Max Roqueta)
amorejar : faire l'amour
amoroset, -eta : glamour; syn: crocarèu, -èla; voluptueux "es crocarèla"; "es vesida d'un biais amoroset";"lo jorn amoroset e tendre" (F. d'Olivet)
amorosiá (sf) : libido
amorrat, -ada : penché, incliné, le museau sur… "amorrats sus lo ferrat, lo nas dins l’aiga" (Max Roqueta)
amostelir : devenir fluet comme une belette, maigrir; fluidifier
amostelit : maigrichon
amotit : idiot "quante amotit…"
amplejar : élargir "l'embocadura s'es amplejada, es ara un estanhòu" (Langlade)
amplum : masse, étendue, capacité "(la tempèsta) desmarra tot son amplum" (Langlade)
ampola : ampoule
amudar (amudir) : rendre muet, endormir. "aquela set non jamai amudada =cette soif jamais éteinte " (Max Roqueta)
amusar : amuser ; Expr: " s'amusar coma un crostet tras una mala. " = s'ennuyer à mourir
amusatge : amusement, jeu (Sète), jouet d'enfant "enlevèt los amusatges qu’aviá portat la serviciala e, au grand estabosiment de Nadau, n'i’en metèt a la plaça de fòrça pus bèus" (G Therond)
an : an
anar : aller "Ont anaràs fai coma veiràs" (Prov)
anar a Vic cambiar d’èr : partir se changer les idées "Anar a Vic cambiar d’èr.
anar dau còs : aller à la selle (Max Roqueta)
anar per aiga : flotter sur les eaux "se vai per aiga, es una barca o un bastiment" (A Guiraud)
anar sans causa de res : aller sans but
anca (sf) : fesse, hanche “s’asseta res que sus una anca” (Max Roqueta); "aquela dròlla a de polidas ancas".
ancada : fessée
ancas : derrière (sm) "a un polit parelh d'ancas"
anchòia (sf) : anchois "fretar (quichar) l’anchòia” = écraser l’anchois (déjeuner).
anciá (ou ància) : : angoisse
ancola (sf) : contrefort d’un bâtiment
ancora : ancre
andar : avancer, agir "t'ai vist andar" = "je t'ai vu à l'œuvre"
andar : progresser, marcher "De branca en branca andant, la charnèga monina A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina";"E lo filh, creator de tot çò qu'anda e viu " (Langlade)
andilhon : sillage
andion/andilhon : sillage "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " (Langlade)
Andòrra : Andorre
androna : ruelle en cul de sac; impasse; réduit, cachette; caveau, taverne "Batián las egas, e coma fasián aval dins las andronas dels pòrts, jogavan de sòus". (Max Roqueta); " andronas que remandavan a l’èr clar sa sauvagina escura"…(ibid) . …" de las andronas ont se delembra la nuòch. " (ibid).; "Mas presonièr que delembra, fin finala, la sarralha e la clau que ten pas e finís per cantar dins sa trista androna" (ibid).; "Mas i bastariá de tancar la pòrta de son androna" (ibid)
androna de nuòch : : boîte de nuit. (Max Roqueta)
anèl : anneau
anèl de fiança : bague de fiançailles
anèla : anneau "una anèla a ajustar a la cadena d’istòria ben entanchada pèr nòstres davancièrs" (E Teissier)
anelat, -ada : entortilléé, -ée "Las banas en avant, la coassa anelada Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt " (Langlade)
anelon d'ai : bague de verre porte bonheur que l'on ramenait de la foire de Beaucaire
anem : allons
anequeliment : inanition, épuisement, anéantissement, consomption
anequelir (s') : exténuer par manque d'aliments, tomber d'inanition; anéantir (s'); (fig) s’estomper, s’évanouir " lo lum anequelit dels ciris dels repausadors abandonats" (Max Roqueta); " De las formigas lo recòrd tèu s’anequeliguèt coma un paure fum" (ibid)
anequelit , -ida : exténué, affaibli, diminué "la bèstia magra, anequelida" (Max Roqueta)
anermassit : rendu à la friche, abandonné
anet : canard. "La paraula umana i lisava sus l’èime coma l’aiga sus l’esquina d’un anet." (Max Roqueta)
Angòla : Angola
angòni : agonie. "La mòrt vertadièra puslèu qu’aquel angòni que non jamai finís." (Max Roqueta)
angròla : lézard gris des murailles. "Se sorelhar coma las angròlas";"prim coma una angròla"
Anguilla : Anguilla (île des Caraïbes)
anhèl : agneau "soi coma las tèstas d'anhèl, rise de mon malur" (Azemà)
animau : animal
animauca : limace "Mai fai l’animauca que lo grilh quand sauta." (Prov)
animaudalha : règne animal "mai vai, fai lo rebors dau que mai ié revèrta entre l'animaudalha " (Langlade)
anitòrt (= nasitòrt) : cresson, salade sauvage “un grelhon d’anitòr” (Dezeuze)
aniversari : anniversaire
anjonèl : angelot "Adonc tota l'animaudalha, A travèrs camps, corrís, s'estralha";"espaordissiá l'animaudalha"; "Dins aquela espandida es aquí que s'atròban E varalhan sans fin d'immortals anjonèls." (Langlade)
anjoneta : petit ange
anma : âme
anma e de coret (d') : de toutes nos forces "En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
annadenc : année (de l')
annau, -ala : annuel
annegar : déshériter (syn. deseretar)
anombrar : dénombrer
anormenc, -enca : anormal
anovelir : moderniser los pòbles que s'anoveliguèron jota l'espasa trajanenca (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p41)
anqueta : petite fesse
anquièira : callipyge, aux fesses rebondies "diriás Vènus l'anquièira"
antan : autrefois
antar : greffer "Per sant Frocand de mai anta lo se te plai." (Prov)
Antartida : Antarctique
antau : ainsi
antau que : ainsi que "Dau caire dau nòrd, antau que vos ai dich totara, es d'a fons un barri de ròc de cinquanta mètres d’auçada per lo mens" (E Teissier)
antau, coma aiçò : ainsi, comme cela, de la sorte
anticalhas : antiquités
antifa (batre l') : vagabonder, partir en voyage à l'aventure sans destination précise; battre la campagne; battre la chamade. "aqueles escachets d’òmes e de femnas batián l’antifa"(Max Roqueta); "lo còr que batiá l’antifa" (ibid)
Antigua e Barbuda : Antigua et Barbuda
Antilhas Païsbassòlas : Antilles Néerlandaises
anuèg (pron.: anuch) : ennui "Coma tota fèsta, aquela de l’anuch e de la languituda" (Max Roqueta)
aor : azur
apais : pré, pâturage "Lo tropelet testard fugiriá la pargada e dins l'immens apais s'avaliriá benlèu " (Langlade)
apalhatge : paille épandue au sol, litière de paille
apalús : étang "soi estat pescar dins l'apalús"
apanatge : panache
apapaissonar : nourrir "apapaissonar sos ninarèls" (Lydia X de R)
aparar (1) : défendre, protéger " Se cal totjorn aparar dels autres" (Max Roqueta)
aparar (2) : tendre, présenter, parer
aparelh : appareil
apariar : accoupler; égaliser
apariment : apparition; syn: espelison, espelida
apartament : appartement
aparténer : appartenir
apasimar : calmer (v. amaisar)
apasturgar (v r) : rechercher sa pâture " la sauvatgina sortís orlanta de famina, per s'apasturgar" (Langlade)
apatussir (v.tr.) : pâturer (faire)
apausar (s') (+sus) : se reposer (sur) "sus una man sa tèsta s'apausava" (F. d'Olivet)
apautada (sf) : chute sur les mains; "pompe", exercice de gymnastique militaire "de bracejaments, d'apautadas" (Langlade)
apautar : agenouiller "Los que son ras d'ela s'apautan" (Langlade)
apegar : coller, afficher, appuyer, infliger, appliquer "una mena de tomba escura ont degús ausa pas pus apegar la man sus una taula" (Max Roqueta); "A lo qu’aclapa lo malur, basta pas que sofrigue, i cal encara apegar tot un aparelh de vergonha que mai encara lo despartís dels autres." (ibid); "una figuièira apegada au ròc a mièja nautor." (ibid)
apegat, -ada : collé, scotché "Èstre apegat coma un cigalon a’nd’ una platana.
apegós, -osa : pâteux, poisseux "l'ibronhàs parlèt d'una vòtz apegosa"
apelar (s'), se dire : appeller (s')
apensamentit, -ida : penseur, pensif
aperaval : là-bas (Max Roqueta)
apès (perdre l’) : perdre pied (Max Roqueta)
apetissat, -ada (adj.) : plein d’appétit “apetissat coma un cadèl de lop” = affamé comme un petit loup (Dezeuze).
apetugat, -ada : épris, -se (adj)
api : céleri "culhir l’api sens caucigar lo grelh" =ceuillir le céleri sans piétiner le germe.(Max Roqueta) Culhissiá l’api sens caucigar lo grelh = il cueillait la branche sans piétiner le germe; far l'api : faire l’idiot."Faguès pas l’api !"= ne fais pas le niais !
àpia (s.f.) : hache (syn.:destrau (sf), manaira)
apial : étai
apialatge : charpente (matériau de ch. : fustalha)
apiejar : appuyer "aquel biais apiejat que prenon las gents quand parlan a un enemic" (Max Roqueta)
apielar : appuyer "E coma a Venécia per lo Lion apielat a la Bibla sus sa colona" (Max Roqueta)
apigrit, ida: (adj) : oisif, fainéant; v. fenhant, fuglòbra…
apilar (apielar) : appuyer " l’esquina apilada a la paret" (Max Roqueta)
apilat, -ada : insistant, appuyé, soutenu " una votz rebalanta e apilada coma l’èra l’uòlh de bèstia que me mirava." (Max Roqueta)
apinhelar / apinhalar : aligner, entasser "apinhalem las botelhas sus lo banc" (Dezeuze); "apinhalàvem de cauquilhatges"
apinhelat : amoncelé, accumulé, entassé comme des pignons dans une pomme de pin. (Max Roqueta)
apitançar : nourrir
aplanar : niveler "Aplanar los ròdols ronhós" (Langlade)
aplanhir : compatir (à cela: "i aplanhir")
aplanir (s') : devenir plan "D'a fons au bot d’aquela rancareda, batejada de Montferrand la crèsta s’aplanís coma una aireta." (E Teissier)
aplantar (s') : arrêter (s')
aplemponhar : pétrir à pleines mains
aplombar (v.r.) : prendre son aplomb, demeuere en équilibre Diriatz au premièr còp que tòmba Mai pauc-a-pauc mòla et s'aplomba (Langlade)
apoderar de (s') : pouvoir (prendre le)
apoderat : puissant, riche
apodessar (s') : exercer un poids trop lourd sur quelque chose; surcharger, appesantir, aggraver, alourdir "apodessant lo temps malaut" (Langlade)
aponchar : appointer "Aponchar de joncs amb una maça.
aponchar de joncs amb una maça : éléphant dans un magasin de porcelaine (être comme un)
aponchar pas un fus : n'avancer à rien, n'apporter rien de plus, être vain, oiseux, ne servir à rien, n'aboutir à rien. "De te negar t’aponcharà pas ’n fus, e ié seràs totjorn a temps" (G Therond); "– E tròn ! de se desconsolar, aquòs aponcha pas un fus ! " (G Therond)
aponchar pas un fus : avancer à rien (n') "aquí los parlaments aponchan pas un fus; pagatz, i a pas d'autre remèdi."(G de Rodier)
aponcheirar : dresser (se) "Drechs, frònt au ròc aponcheirats " (Langlade)
aponchelar : appointer finement
apondre : ajouter, joindre, juxtaposer "la Federacion Latina que vai lèu-lèu apondre en un mème pòble, libre e frairal, totes los pòbles.." (LX de Ricard); "sus las grèvas copas clinadas s’apondiá lo pes d’una abelha rossa" (Max Roqueta)
apónher : ajuster
apontament : convention
apostèma / apostèmi : purulence, pus, abcès "Un entristesiment de lònga que pren las colors de l’apostèma" (Max Roqueta)
aprendrís : apprentis "siái ton umil aprendrís per la sabentariá" (Dezeuze)
aprene : apprendre, apprendre à connaître "Anem ! daut ! daut ! escala ! apren ton vesinat" (Langlade)
après la fèsta lo fòl rèsta : attention aux lendemains de fête
après la mòrt, lo mètge : arriver après la bataille
après pichet beurem folheta : qui a bu boira
après-dinnada : après-midi
aprestatge : préparation culinaire, recette de cuisine; syn: recèpta "ai pescat la recèpta als libres d'Apicius"
aprigondir : approfondir
aprimar : effiler; amincir, devenir svelte
aprimat, -ada : amaigri, aminci. " aprimat coma un chòt…" (Max Roqueta); "l’ombra aprimada e giganta de las magras pibolas" (ibid)
aprivadar : apprivoiser "Una serpnassa aprivadada Se mòu au torn de son copet." (Langlade)
aprobacion : approbation
aprofitar : profiter
apromessa (sf) : promesse
aprometre : promettre "Tras l'abisme, lo luòc d'eternala alegressa apromés au crestian que morís sans pecats" (Langlade)
apropiar : rendre propre, nettoyer. (Dezeuze)
aprovesir : approvisionner "cau s'aprovesir de fartalha"
apugar : appuyer
aquari : aquarium
aquel que se muda Dieu l'ajuda : aide toi, le ciel t'aidera
aquel, aquela : celui-là, celle-là
aquela empega ! : elle est bien bonne ! ; ça alors !
aqueste, aquesta : celui-ci, celle-ci
aquetaire : joueur de fond au jeu de balle du tambourin. (Max Roqueta)
aquí (1) : ici (Adv de lieu); syn: aicí
aquí (2) : voici (adv démonstratif) "aquí mai que mai çò que vese quora me rememòrie" (E Teissier)
aquí dessús : sur ce
aquí que : là où
aquí te quite ! : au revoir
aquí tot! : voilà tout, c'est tout "Quauques noms! Aquí tot! "
aquissar : exciter, héler un chien "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade);“vos aquissetz pas” ! = ne vous excitez pas !
aquò : ça, cela; syn: aiçò
aquò vos vai coma la pèira a l'anèl : cela vous va comme un gant
aquò's pas res : ce n'est rien
ara : maintenant
aradís, -issa : cultivable, labourable
ara-estant (d') : instant (à l') "d'ara estant vene de m'entreténer amb…" (Langlada)
aranha / iranha : araignée
arasat, ada : comblé à ras "lo fluvi arasat per la sabla" (Langlade)
arboç (s.m.) : arbouse (plur. arboces)
arboçàs : bois d’arbousiers
arbocièr : arbousier
arbre baumat : arbre creux
arc de seda : arc en ciel
arca : arche
arca de sciéncia : puits de science "Arca de sciéncia voida de consciéncia. "(prov)
arcandièr : sbire; brocanteur, contrebandier. MR traduit par : baladin " los arcandièrs dau Legat"(Max Roqueta)
arcanièr : arnaqueur. " La Camarga seriá lèu negada per un escach d’arlèris, d’arcanièrs." (Max Roqueta)
arcbalestièr : arbalétrier (Max Roqueta)
arcèli : clovisse (coquillage) "son d'arcèlis dau canau" (expr, sétoise); "L’avenidor, davant el, bada coma un arcèli." (Max Roqueta)
arcèu : arcade, arc d'une voûte "los uòch arcèus dau monument…"
archichau (gall.) (voir: carchòfle) : artichaut
archimbèla : balance
arcolan : arc-en ciel (Max Roqueta)
ardelécia : hardiesse
ardelitge : audace
ardelor, ardença : ardeur, empressement, zèle
ardelós : audacieux
ardent : flamme "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada, largant au luònh d'ardents a chaca còp d'alada " (Langlade)
arderós : fougueux, ardent " Lo vin rajava de pertot e son perfum sauvatge vos arrapava au nas. Era arderós coma una jove bèstia"(Max Roqueta)
ardidament : hardiment "En cadièira dau prècha, ardidament se quilha "(Langlade)
ardidesa : hardiesse; syn: ausardiá "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son aroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier);"Per respòndre au sinhau encamba emb ardidessa dos grands flumes " (Langlade)
ardit! : vas-y! allons! Courage! "Ardit ! Ardit ! de mans, de braces" (Langlade)
ardòu : banc de poissons, foule; syn: "ordòu"
arechament : priapisme, érection pathologique irréductible
aregdiment : enraidissement de la verge débutant l'érection
arelenquir : exténuer
arena : sable; plage de sable "sus l’arena desèrta ont la mar trai coma d’egas sas èrsas avalidas" (Max Roqueta)
arenas (f pl) : guides, rênes, commendes "De ta govèrna pren las arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre conduite) (Langlade)
arenc : hareng
arencada / alencada : hareng saur
arenga : harengue "far l'arenga", faire l'éloge (Despuech)
arescle : cadre en bois du tambourin au jeu de balle au tambourin (Max Roqueta)
aret : bêlier "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats" (Langlade)
areta : arête "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta" (Langlade)
argelabre : érable " los rius assecats ont senhorejavan de totas sas ponchas l’argelabre e l’arnivès." (Max Roqueta)
argelàs (pron. arjalàs) : genêt épineux
argent : argent "Aver d’argent coma un chin de nièiras."(Comparason populara); "Argent de femna e ben de campana non florís ni non grana. "; "Argent fai pro mas ben passa tot. "(prov)
argentar : argenter, colorer d'argent "la mar argenta de sa gruma las sablas d'aur" (Dezeuze)
Argentina : Argentine
argent-viu (sm). : vif-argent “bolegueta coma d’argent-viu” = remuante comme le vif-argent (Dezeuze)
argutatge : argutie " tot un fum de pensars, de rasons, d’arguments, d’argutatges." (Max Roqueta)
aritmetica : arithmétique
arlandièr : pillard, voleur, truand "Que siá la d’un sant o aquela d’un arlandièr" (Max Roqueta)
arlèri : plaisantin, rigolo, sacripan, fanfaron, zigoto, individu peu sérieux, folâtre "ne veguèt un que i semblèt, emai de luònt, lo mens arlèri" (Max Roqueta); "après nonanta nòu arlèris que li avián fach perdre son temps" (ibid)
arma (1) : âme
arma (2) : arme
armalhàs : pain sans levain cuit sous la cendre "signe dau sacrifici, la blanca luna d’armalhàs" (Max Roqueta)
armanacs : complications, chichis "Quant d’armanacs !... " (G Therond)
armanhòla (sf) : lambin, empoté; fainéant; songe-creux. "ne tiraràs pas res, es una armanhòla"; "Qu’es pas qu’un paure pantassaire, una armanhòla"(Max Roqueta)
armari (pron. "armàzi") : armoire
armàs (sm) voir "ermàs" : lande "Tant au bòsc coma per l'armàs " (Langlade)
Armenia : Arménie
armeta (fig.) : revenant, âme de trépassé
arna : mite ."tot aquò marfit, raspat, rosegat per las arnas, damoçat per la polsa e lo temps." (Max Roqueta); "…una poncha de lana manjada a mièjas per las arnas" (ibid)
arnavès : paliure (plante épineuse de la garrigue, "Spina Christi" dont la légende dit que fut tressée la couronne d'épine du Christ)
arnesc/arnés (plur: arnesses) : harnais (pr.) "es un traça d'arnesses"= c'est un incapable
arnivés : jujubier
aronda : hirondelle
arpa (sf) : griffe; patte, serre, grappin; hoyau à 3 dents.
arpas d'estriganha : pattes d'araignée "sas lòngas arpas d'estriganha" (Langlade)
arpassa : griffe "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada" (Langlade)
arpatejar : agiter les mains, les pieds,ou les pattes (pr.), muser, lambiner (fig.), touchailler, triopoter, se débattre; s’agiter vainement. "me semblava que i aviá una ora qu’arpatejava dins lo membre"(Max Roqueta)
arpian : huissier
arquebisbe : archevêque (Max Roqueta)
arquet (1) : arc "mèfi a l'arquet dels arquièrs"
arquet (2) : arc en ciel (Langlade)
arquetar (v tr) : contracter, arc-bouter, tendre comme un arc; façonner; v. gaubejar
arquetat coma un gal : fier comme Artaban
arquetat, ada (adj.) : bandé comme un arc; (fig.) falciforme, en forme de croissant ou d'arc; ajusté, ée, parée, "tiré (e) à quatre épingles "es arquetat coma un gal, es arquetada coma una galina"
arquièira : barbacane
arquièr : archer
arquinejar : arnaquer (Max Roqueta)
arra : pomme sauvage
arrabugassit : rabougri, maladif (se dit d'un arbuste) "La paura umanitat, coma la garrigalha, congrea mai que mai que d'arrabugassits" (Langlade)
arrabugassit, -ida : rabougri comme un arbuste chétif, un "rabugàs"
arrajar couler en abondance; faire rayonner, irradier "La fe congrea lo Sant e lo Sant arraja la fe." (Max Roqueta)
arrancar : arracher (un arbre) "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
arrapar : attraper, saisir, agripper "arrapat es pres" : ce qui est pris est pris. "Çò que te tomba jot lo nas, lo prenes. Arrapat es pres !"(Max Roqueta); " Los buòus de Camarga, arrapats, d’esquina drecha." (ibid);
arrapat, -ada : attrapé; (fig) trapu. "dins aqueles mases arrapats e romans" .(Max Roqueta). "En s’esquichant, qu’èra un pauquet mai arrapat que la sauvatgina".(5b5d)"
arratge (d’) : à flots " plorava d’arratge, secotida de sanglut" (Max Roqueta)
arratge (sm) : rayonnement "Mas l'arratge de l'èr enlucernava e lo cèl èra dur coma un miralh d'estam"(Max Roqueta); " dins l’arratge dau solelh matinièr" = à l’ardeur du soleil du matin (ibid); "dins l’arratge adorable dau Ponent" (ibid)
arrecomençar : recommencer l'annada qu'arrecomença
arregardar : regarder – Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai ! (G Therond)
arregassar, v. regassar : écarquiller, ouvrir grands (les yeux)
arremarcar (v tr) : remarquer
arremassit / anermassit : rendu à la friche, abandonné "los camps arremassits" (Max Roqueta); " las vièlhas, maugrat d’ans e d’ans qu’èran arremassidas" (ibid)
arréner/arrenar : éreinter
arrengar / arrenjar : arranger, organiser "Dins ton castèl endimenjat, Que fai la glòria dau trobaire, A la faiçon qu’es arrenjat"(G. Coulazou)
arrengueirar (s') : prendre rang
arrenovelar : reparaître, renouveler "a-n-onte lo printemps chaca an s'arrenovèla" (Langlade)
arrestador : arrêt, station
arrestar : arrêter "Volètz arrestar un fòl? Cargatz-ié una femna al còl. " (Prov)
arribada : (1) arrivée; (2) ration alimentaire d'un animal "Degús sap pas son arribada, Coma ne'n sòrt, coma es intrada" (Langlade)
arribança : arrivisme "tant de miegjornals enfebrats d’arribança…" (Max Roqueta)
arribar (1) : arriver, parvenir
arribar (2) : nourrir
arrièr! : en arrière!
arrocassit : caillouteux "la dralha arrocassida"
arroïnacion : état de ruine "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son arroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier)
arroïnat, -ada : en ruines "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas. (E Teissier)
arromplir : remplir. " son taçon voide, que tornère arromplir." (Max Roqueta)
arronze : ronce "los arronzes, per la garganta" ; "Sos pès descauç sagnavan dels arronzes" (Max Roqueta)
arroquir : pétrifier
arrotinat, -ada : rusé, expérimenté, roublard "avián a faire emb una arrotinada que, aleiçonada coma cau, los menèt tot drech en infèrn"(G Therond)
ars (arç) : paliure, plante épineuse de la garrigue (arnavès) "un ars se teniá au mitan, amb sas magras fuòlhas rossèlas, sas agulhas e sos cròcs."(Max Roqueta)
arsinat : altéré, mourant de soif (Max Roqueta dans une traduction de Lorca)
art (sf) : art "lo musèu de las bèlas arts"
artemisa (sf) : armoise (plt)
article : article
article (2) (articulacion) : articulation (Max Roqueta)
article de tèsta : manchette (d'un journal)
arts (s m pl) : filets (s.m.pl)
asagar : arroser. " Anèt a l’òrt, que lo vièlh l’asagava. " (Max Roqueta)
asaigar : arroser
asard : hasard; syn. escasença
asard (a l’... de) : au risque de “a l’asard de veire petar la lop” (Max Roqueta)
asard Baltasar (a l’) : au hasard et à tout risque. (dans les armes des princes des Baux en Provence, qui prétendaient descendre du roi-mage) (Max Roqueta)
asartar : hasarder
ascensor : ascenseur
ascla : fente ou crevasse de rocher “una ascla de ròc” (Dezeuze); "lo darnièr es una ascla grandassa que berca la rancareda pròche dau castèl." (E Teissier)
asclar (s’) : (se) fendre.
asclassa : grande crevasse "Dins lo granit badan d'asclassas " (Langlade)
asclat : fendu, fêlé, fou; "asclat a vint destraus" : fracassé
ascle : éclat de bois (Max Roqueta)
ase : âne; (fig.) : estomac "un melon que i rompliguèt pro l’ase per i levar aquela sentida de manca qu’anava fins a l’ància"(Max Roqueta)
ase forres (l')… se : du diable si "l'ase forres se ié fau tant de còntes" (R Thérond)
ase negre : croquemitaine "Èstre vilèn coma un ase negre." (Comparason populara clarmontesa)
asenet : ânon
asengar : raccommoder
asenièr : propriétaire de l'âne "A rude ase rude asenièr. "(prov)
asenon : ânon
aserau : érable "podèm somiar dau Canadà davant l’Aserau" (Max Roqueta)
asimant : aimant
asirança : haine. "L’asirança, au fins fons dels èstres entredormits, desmenava sas sèrps. " (Max Roqueta)
asondar : inonder
asondat : inondé
aspic : lavande "Bèlas matas de garda-rauba, frigola, aspic, doces perfums",(G. Coulazou)
aspre, -pra : âpre, rude, dur, anguleux, caillouteux
aspresa : âpreté
assabentar : informer
assabentat : connaisseur
assaborar : (sens occ. général) assaisonner, donner du goût; à Mtp pour l'occ.norm. "saborar" = savourer
assassin (sm) : assassinat, échauffourée, mêlée, pagaille "Aquò finiguèt per una batèsta, un assassin." (Max Roqueta); " aquel rebaladís deguèt faire un bèl assassin" (ibid)
assecotir / assecutar (s’) : se poursuivre "Antau, sus fons de cendre s’assecotisson los rebats" (Max Roqueta); "las alas grandas d’aquel molin non jamai finissián de s’assecutir sens jamai se rejónher" (ibid)
assedar : assoiffer, exciter la soif
asseguit de : suivi de
assegurar, segurar : assurer, certifier, affirmer
asserenar : rasséréner
assermat, -ada (adj) : séché
assetar (s') : asseoir (s')
assetons (d') : assis -ise
assimbelar : en faire accroire
assolar : consoler e l'avètz benesida e l'avètz assolada
assolidar : réunir solidement, consolider; affirmer, assurer. "deman a la velha s'assolida" (A. Marqués)
assornir : assombrir
assostat : caché "L'alen d'aquela bèla jorna / Vai reviudar los assostats" (Langlade)
assucar : assommer " Voide èra lo cèl ont s’assucava a cercar la fònt de tota causa" (Max Roqueta); "nos vas assucar perqué menas coma un cabord" (conv.)
assujetir (Al: assubjectir) : redresser "Las còrdas, mai, se retorcisson, E las quilhas s'assujetisson " (Langlade)
assupar (s') : heurter tête contre tête à l'improviste (syn.: se supar)
ast (sm) : broche ; lance. "l’ast azardós de quauque sordat pantassaire" (Max Roqueta)
asta : broche
astabordir : abasourdir; v. estabordir
aste : manche d'outil; broche à rôtir; lance "quau vira l'aste / non ne'n taste / quau lo remena / l'entamena" (Proverbe);"Lo lebraud es pelat e tot. Vau dire a ma maire de lo metre a l’aste" (G Therond)
asterlòg / esterlòg : astrologue, huluberlu
asteroïde : astéroïde, v. estelon
astrada : destin
astram : firmament étoilé (syn. estelatge)
astrant : étoilé "lo cèl astrant" (ARF)
astre : astre
astrièr : gaufre
astrilhon, astrilhona : starlette, syn: esteleta
astronauta : astronaute
astronomia : astronomie
astruc, -uga : chanceux (adj.); veinard
astrugar : annoncer une heureuse nouvelle
asuòlh : horizon, panorama
atalatge : attelage, remorque
atanben (pron: atabé) : aussi "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
atapar : couvrir; (paupières) clôre "m'atapa amb son mantèl"; "sa parpèla es atapada" (F d'Olivet)
atarit, ida : tari ("la sòrga atarida")
ataüc : cercueil, tombeau
ataular : attabler "Niqueta, de l’aubèrja dau Lion d’òr, e Tisana, lo factor de las pòstas, atissats a-n-una partida de damas que jamai non finís, son los sols d’ataulats " (G Therond)
ataular (faire) : déstabiliser, renverser. "Lo bèl èstre de rason, aquel que lo plec d’una fuòlha de ròsa pòt faire ataular o desforviar de son camin." (Max Roqueta)
ataular (s’) : tomber, verser (charette) "la muòla qu’aviá lisat s’ataulava sul flanc" (Max Roqueta); " caliá pas, per anar tròp redde, faire tot ataular" (ibid); "una armada que degús au mond la posquèt pas ataular." (ibid)
ataut : géant, colosse "nòstra maire natura aubora ençai enlai d'atauts d'estampadura tala que los avauç n'an pas èime de tot" (Langlade)
atebesir : attiédir "laissèt sa bièrra atebesida"
atemperat : modéré, modeste
atencionat, -ada : attentif
aterrat : planté solidement sur un support "aterrat sus ton ròc" (G Coulazou)
aterrir : atterrir
atessar : allaiter
atestir : exposer "atestir sas idèas"; "atestisson que volèm copar la França" (Tortolon)
ateunir : aténuer, affaiblir
ateunit : aminci
atge (gall. pour: edat) : âge
atieirat, -ada : aligné, -ée "Dolmèns et menirs atieirats" (Langlade)
atifet : accessoires élégants
atindat : translucide; rendu translucide? (en parlant de l'esprit, de l'èime) Lydia X de R
atiradís (sm) : attraction
atiralhièr : attirail (Max Roqueta)
atissaire : excitant. "sabe pas masqueta tan crudèla, tan atissaira coma una masqueta de carn viva" (Max Roqueta)
atissar : exciter, agacer "Niqueta, de l’aubèrja dau Lion d’òr, e Tisana, lo factor de las pòstas, atissats a-n-una partida de damas que jamai non finís, son los sols d’ataulats " (G Therond)
atissós, -osa (adj) : irritant "E ben, dau ridelàs atissós que l'alassa Per vautres vau sarrar los plecses negrejants" (Langlade)
atitolar : amadouer
atmosfèra : atmosphère
atrabalhit, -ida : laborieux, -euse
atrabalit/atrabalhit, -ida : laborieux, occupé, ardent au travail.
atraire : montrer de l'empressement
atraversar : traverser "Atraversem lo masatge de Sant-Matieu, agandiguem nos jusqu’au mas de Sant Aunés bastit en plen bòsc" (E Teissier)
atricar : émotter
atrivar : attirer "Lo Marquès èra vengut en Camarga atrivat per quau, per qué, o sabe pas." (Max Roqueta)
atrobar : trouver "Lo que ven dau miegjorn quita castèl e bòria, A-n'onte los planhents atròban nòble còr, " (Langlade); "Lo menan a Minòs: aqueste sabiá pas s'atrobariá dins sa cervèla una pena tota novèla per paga d'aquel novèl cas." (G de Rodier)
atropelar : attrouper "los vesiá s’atropelar coma d’estornèls" (Favre)
atrussaire : destructeur
atuament : carnage
atubar : attiser, allumer "lo fuòc s'atubava"
atudar : éteindre; syn. damoçar, escantir
atupiment : prostration
atupir : réduire au silence, prostrer "la vida… atupida dejot la sorelhada immensa" (Dezeuze)
aturar : se tarir, s’arrêter. " Quand s’atura dins lo sablièr, lo peçuc darrièr de la sabla fina…" (Max Roqueta); "E la fònt, s’òm vòu pas que s’ature, la cal pas jamai daissar de rajar" (ibid); "una votz despuòi de sègles aturada." (ibid); "Dau fuòc d’estiu aturadas / las fontetas retiradas / en la frescor de la nuòch" (ibid); fònt aturada = source tarie.
aturgament (s.m.) : joute; les joutes (jeu) : las ajustas.
au còp : ensemble, à la fois "Son agandits au còp pròche de la piucèla " (Langlade); "l’agach perdut, au còp, e sobeiran sus l’èstre" (Max Roqueta)
au drech : en ligne droite "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
au galís : en ligne oblique "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
au luòc de : en guise de "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
au mai… au mai : plus… plus "Au mai mèrda òm bolèga, au mai pudís. "(prov)
au- per o-: audor per odor, aunor per onor, etc… prononciation locale à éviter dans l'écrit
au premièr còp : à première vue "Diriatz au premièr còp que tòmba " (Langlade)
auba (1) : aurore
auba (2) : peuplier blanc.
aubanòu, -òla : auroral
aubé (òc-ben) : certes
aubèca : aubier
aubèrga : auberge, syn. lotjada
aubergament : hébergement "la question de l'aubergament dels malautes"
aubèrja (aubèrga) : pêche de vigne. (Max Roqueta)
aubeson : quartz opaque
aubeta : aube, pointe du jour "E los fièrs Majoraus dins l'aubeta rossèla, Fusan coma lo nívo' acotit per lo vent: " (Langlade)
àubia (s.f.) : broutilles, futilités, choses sans intérêt (syn. senserimbalhas s.f.pl.)
aubilha : belle fille, beau brin de fille "e s’afortiguèt dins son penjal per aquela bèla aubilha…"(Max Roqueta);"a tan polida aubilha"…(ibid). …estime melhor una bèla aubilha coma vos… = je préfère une belle plante comme vous…(ibid)
auborar : lever, dresser, élever, surélever "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (E Teissier); "Dins l'auba lo quatren dòrs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nèrta e de rams e de flors" (Langlade)
aubrada : frondaison "dau camin de Nebian e sas verdas aubradas, nos avengue jamai de faire l'abandon" (Ch Gros)
aubrada : frondaison "dau camin de Nebian e sas verdas aubradas, nos avengue jamai de faire l'abandon" (Ch Gros)
aubrada (ARF) : lieu planté d'arbres verts
aubram (sm) : arbres (m pl), futaie "l'ombra desparaulada dau vertuós aubram" (Langlade)
aubrariá : forêt; v. bòsc ; sèlva ; boscàs
aubre / arbre : arbre "Quand l’aubre es tombat Tot lo monde corrís a las brancas." (Prov)
aubre dau destrech : vis de pressoir
aubre de macabèu : arbre de macchabée "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda " (Langlade)
aubrespin (s.m.) : aubépine
aubricòt : abricot
auca : oie
auça : dune "las auças que la mar a'mpilonat (Langlade)
auçada (sf) : taille, hauteur, grandeur "una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada" (E Teissier); "a doas fes l'auçada d'un òme"; "vran ! d'aquela auçada Se trai d'un vam au fons dau vau " (Langlade)
auçar : lever, élever, hausser
auçat, -ada : élevé; syn. autenc, a (adj)
aucèl : oiseau
aucelar (s') : hérisser (s')
aucelàs : oiseau de proie
aucelet : oiselet "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon brusís" (Langlade)
aucelilha : oiseaux (les)
aucelina : oiseaux "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs " (Langlade)
auciseire : meurtrier
auçura : coteau (v. sèrre, puòg, truc, costal, etc…)
auçura (l') : hauteurs (les)
audós (adj) : parfumé, e
auga : algue
augon : algue marine
aujòl : aïeul
aujolet : vieillard
aula, voir ola : marmite, pot
aulesa : malice
aumelon : houblon sauvage
aumenança/omenança : hommage "mandam nòstra omenança als felibres de Vòus qu'un même aflat carcina" (J Ch-Brun)
aumòina : aumône
aunit -ida : vitupéré, honni
aupilha (sf) : les alpille, les contreforts montagneux "Dins l'auba lo quatren dòrs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nèrta e de rams e de flors" (Langlade)
aur : or "La clau d’aur dobrís totas las pòrtas." (Prov)
aura (sf) : vent
aurada : tempête
auragan : ouragan
auratge : orage
aurejar : venter
aurelha : oreille
aurelheta : pleurote
aurenc; -ca : vermeil
aureòla / auriòla : auréole " una mena de treslús qu’i servís d’auriòla. E que barbela doçament."(Max Roqueta); …" mon auriòla d’estelas e la luna.(ibid)
auret : zéphir "al doç auret la flor s'espelissiá" (F d'Olivet)
aureta : brise "dins un alen d’aureta freja" (Max Roqueta)
aurièira : lisière, limite " lo mond escur, gigant, espaurugant e sens aurièiras".(Max Roqueta); "…lo silenci sens aurièiras de l’estiu." (ibid).; " Dins sos uòlhs s’espandís tot un cèl avenidor, dins sa fonsor sens aurièiras." (ibid)
aurièira (ora de l') : aube, point du jour, heure de la rosée
aurigan (origan) : origan " d’aurigan, aquela majorana qu’aicí ven granda e que sembla pas, quand la culhissètz, qu’aguèsse fòrça odor." (Max Roqueta)
aurimant : métal enchanté; aimant "se sarran a bèles paucs. Coma fai dau fèrre l’aurimant"; "Vau la calelha a la man en cèrca de l'aurimant. per un ermàs d'òssa blanca" (Max Roqueta)
aurin : doré
auriòl / auriòu : loriot (oiseau) "…l’ulhauç de seda e de jacint de l’auriòl "(Max Roqueta); "Passe, ulhauç d’òr en la rama / faula dau mond / sul bonur bòrnhe de l’amor / autra faula de vida" .(ibid).; …"l’auriòu estranh, vestit d’aur e qu’aima se rescondre de tot agach".(ibid)
auripèla : érésypèle
auriscle : orage
auritge : orage "Liures per l'obrason, e frairejan totjorn per sostar los auritges" (J-Ch Brun, in Le Félibrige Latin 1898)
auriu : fougueux
aurós, -osa : venteux, -euse "Ai, coma fusa e lampa una alenada aurosa " (Langlade)
aurotge : ombrageux, farouche, sauvage
ausadís : téméraire, qui ose beaucoup
ausar : oser "Es a cò de Jan de Cròia que n’ausa pas a sortir."(cançon)
ausard, -a : audacieux; syn. ardelós
ausardiá : audace, hardiesse; syn: ardidesa
ausida (d') : tout de suite, aussitôt
ausidença (d') : digne d'être exaucé e se mon vòt es d'ausidença
ausidor : tympan de l'oreille, oreille
ausir : entendre
ausit dire : on-dit, rumeur "Ausit dire vai pertot. "(prov)
aussent : absinthe
aut : haut (syn. naut); per d'aut quicòm: par dessus quelque chose, au dessus de quelque chose
autan : mirage sur la mer "ont en temps siaud vesiá lusir l'autan" (Langlade)
autar : autel
autbòi : hautbois
autciprés : cyprès "un autciprès fosc e linde s’enauçava coma una flamba sacrada"(Max Roqueta)
autenc, a (adj) : élevé; syn: auçat, -ada (adj)
autime, -a : souverain, souveraine (Chassary)
autís, v. otís
Autisme (l’) : le Très-haut
autobús : autobús
automobila : automobile
auton : automne
autonada : durée de l'automne
autonar : refleurir en automne "coma un aubre qu'autona e que fai quauque flor"
autorota : autoroute
autreg (prononcer"awtré") : octroi, poste de douane
autura : hauteur, massif montagneux "De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? ";"...un sèrre, onte la natura a talhat, d'un costat, l'autura coma un paret"; "L'autre ven dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etèrnas nèus" (Langlade)
auturas (las) : hauteurs (les) "l'aigassa au celèste et de las auturas " (Langlade)
auturós : hautain
auvari : accident, sinistre, ennui, incident, adversité, désastre . MR utilise ce mot au sens de tumulte "avèm tengut tèsta a l'auvari" (Azemà); "Dins lo revolum d’auvaris de tota mena que m’assucan" (Max Roqueta); "Mas l’auvari que detràs sa cara lisa revolunava dins son sicap, finiguèt que gisclèt." (ibid) "…èra l’auvari de tot un mond que lo moviment a pres dins sa man de tempèri" (ibid) ; "Era pagat per saupre que la colèra, l’auvari, la batèsta repausan totjorn pregondament ensepelits, mas lèst a mòrdre, en un nis de silenci e de patz".(ibid); "un auvari de jaupaments".(ibid). "Per la fenèstra dubèrta, s’ausís l’auvari d’una fin de nòça : rires, cants" (ibid)
auvaris : dégats "La (mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris (dau volcan)" "De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? " (Langlade)
auvarum : tumulte, dommages "giscladas d’auvarum e de sang, qu’es lo païs acostumat dels òmes." (Max Roqueta)
aval : là-bas (syn.: enlai); en bas
avalida (sf) : horizon lointain "espia l'avalida"
avaliment : anéantissement, disparition. "Lo còr i batiá mai redde quand se demembrava antau dins la mirada e lo vertolhon de son avaliment." (Max Roqueta)
avalir (s') : disparaître, se disperser "Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. ";"Lo tropelet testard fugiriá la pargada e dins l'immens apais s'avaliriá benlèu ""De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? " (Langlade); "la sèrp s’avaliguèt dins las èrbas" (Max Roqueta)
avalisca (qu')! : zut! maudit soit !
avalit : détruit, usé, abîmé, anéanti "la cara avalida per un maucòr qu’aviá plan la color de tot aquel ostau." (Max Roqueta)
avalorar : évaluer
avançar : avancer
avanèl, -èla : coquet
avapor (sf) : vapeur (Langlade)
avar (s. m. et adj) : avare “avaràs coma un chin” (Dezeuze)
avaus ; avausses (m.pl) : chêne vert épineux (Quercus coccifera chêne-kermès) petit chêne bas de la garrigue qui vous griffe les mollets; généralement désigné au pluriel: los avausses (m.pl) "Son nom latin botanique est Quercus coccifera, et semble faire l'unanimité des botanistes depuis longtemps : c’est bien le chêne "porteur de cochenilles". Son nom occitan le plus répandu est avaus (prononcez [avaous], et [abaous] en languedocien), tant en Provence maritime qu’en Languedoc (où il existe aussi la variante avals, prononcé [abals]). Il se nomme agarrús en Provence intérieure, et un autre nom languedocien répandu est celui de garrolha [garrouillo], à cause de son usage que nous verrons plus loin. Garrús est aussi un des noms de Ilex aquifolium, "le grand houx", aussi épineux que lui. Et nous avons vu que le nom latin de l’yeuse est ilex : autant en botanique qu’en langue occitane, on tourne en rond entre "chêne" et "houx"..." ( J Ubaud) "las pèiras li rodavan jos lo pè, e mai d'un còp, se n'anèt d'esquina volar dins una mata d'ars o d'avausses que sa rauba ne foguèt estripada e que la sang li veniá d'en pertot" (Max Roqueta). Expr: "una barba d'avaus" n’appelle pas le baiser sur la joue, et quelqu’un "d’agradiu coma un avaus", agréable comme un kermès, n’est pas d’un commerce agréable... (J Ubaud) "
avaussada, avaussièida, avaussièr, avaussièira : étendue de chêne kermés "Ces étendues de kermès sont nommées en occitan avaussada, avaussièida, avaussièr, avaussièira et ont donné de nombreux toponymes difficilement reconnaissables au premier abord, pour qui ne connaît pas l’occitan, car ils ont souvent été travestis dans la transcription française : Les Baussarèdes, La Valsière, Balsière, Les Abalsèdes, L’Avalsié. Comme on l’a vu plus haut, il y a encore mécoupure et La Valsière est en fait L’Avalsière " (J Ubaud)
avelana : noisette "Un pichòt gran de blat m'abonda.Una avelana me fai ronda." (G de Rodier)
avenar : sourdre
avencir : triompher, vaincre "e l'escur avencís "= l'obscurité triomphe; "L'escur es avencit, l'abisme ara es en ròia " (Langlade)
avencit, -ida : vaincu
avenença : grâce, amabilité "Era tot avinença. Cortesiá" (Max Roqueta)
avenent (1) : gracieux, aimable
avenent (2) : futur "Per el las raças avenentas Saupràn las causas surprenentas Que s'es vist i a mil e mil ans. " (Langlada)
avenidor : avenir " l’avenidor, aquò’s l’agre dels innocents. O de los que lo fan." (Max Roqueta)
avenir : advenir, parvenir " i avendrà se res la tanca " (Langlade)
aventada (s.f.) : arrivée
aventura : aventure
aver (sm) : troupeau
aver (v. tr.) : avoir (local. avudre, avedre, agudre, etc..) "Que n’a, ne vòl." (Prov)
aver tengut de : cesse (n'avoir pas eu de cesse de) "nos an tengut de repetir aquelas messòrgas"(Azemà)
averacion : vérification
averar : vérifier, expertiser
avergonhar : humilier, faire honte "ton bresilhar avergonha los aucèls" (L X de Ricard)
avèrs : pente exposée au nord (syn. Ubac)
avertadar : constater, avérer
avi : ancêtre
aviat : rapide, éveillé, qui va vite, qui comprend vite, subtil, fin.MR traduit par : intelligent ou délié "Te crese mai aviat qu’o semblas." (Max Roqueta); " N’endevinhavan l’èime fòrça aviat." ; "son èime tant aviat e cortés"; (ibid)
avinença, avinet, voir avenença, avenent
avion : avion
avís : avis; syn: vejaire, avejaire
avisa! : attention (interj.); syn: mèfi, gara "gara lo brutau", attention c'est un violent
avitalhar (v. tr. e r.) : nourrir
avivar : éveiller
avivat, ada : actif, plein de vie
avudre v. aver
avugle : aveugle; v. bòrnhe; (littér.) cec ; òrb
azardós : aventureux "sa tropa de guerrièrs azardoses"
azurin, -ina : azuré "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla " (Langlade)
B
babarauda : L’abbé de Sauvages, dans son dictionnaire, parle d’un manteau de deuil à capuche en usage à Montpellier au XVIe siècle, qui permettait de cacher ses sentiments pendant l’enterrement. (Max Roqueta)
babaròta : blatte, cafard. "Son reis dau mond coma la babaròta jos sa lausa." (Max Roqueta)
babina : babine
babòt : chrysalide, larve, nymphe du ver à soie, gros ver, ver du papier "son uòu un jorn espelís. E dau babòt giscla una abelha d’aur." (Max Roqueta); "Se sentissiá voide coma lo cocon quand lo babòt s’es deslargat" (ibid);"Tot un mond barbotissent coma d’eissams de babòts sus la puruléncia dau poder." (ibid); " Los vielhs pergamins, rosegats per las furas o adornats de camins tòrces que, dins son espés, s’i fan los babòts" (ibid)
baca (sf) : déversoir
bacanal : tintamarre "es lo moment de faire bacanal"(Dezeuze)
bacanal / bacanau : vacarme, brouhaha, bacchanale.
bacèl : battoir de lavandière; coup brutal
bacèla : jeune fillette
bacelar : frapper, cogner, battre; syn. : tustar, picar "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta"; "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
bachàs : flaque, trou d'eau morte
bachòc, voir: bajòc)
bachocada, voir: bajocada
bachuchada (sf) : bousculade, typiquement dans un jeu taurin camargais
badada (a la) : la bouche ouverte "Amai n'arriba, de cacilha: Crocòdils pres a la badada"
badadís : béant
badafiar v. badalhar (Langlade)
badaire : badaud
badalhar : bâiller; s'ouvrir "Badalhar vòl pas mentir : vòl manjar o dormir"(prov)
badalhon : baillon
badalhonar : baillonner "aquela vertat, de tant de temps badalhonada…" (Max Roqueta)
badar (1) : béer "Dins lo granit badan d'asclassas " (Langlade)
badar (2) : regarder en béant, ouvrir la bouche, béer, bader " Badar coma un cocut." (Comparason populara clarmontesa)
badar coma un agaçon : béer aux corneilles, être bouche bée
badas (de) : inutilement, pour rien, en vain
badat (per) : pour rien (Max Roqueta)
badinaire, -ra : moqueur, plaisantin
badinam pas : ce n'est pas de la petite bière "Un lebraud ? mès badinam pas ! Chanjariái ben per mon gigòt." (G Therond)
badinatge : badinage
badòrca : tannière, trou béant
bafràs : empiffrage (Max Roqueta)
baga d'esposiu : bague de mariage
bagadèla : nœud coulant; nœud de ruban
bagassalha : troupe de polissons, de débauchés, de gens de rien (déf: Mistral, TdF) "tota la bagassalha d'Eòl (los vents) revolumèt en torbilhon" (Favre)
bagassariá : débauche
bagassejar : fréquenter les lieux chauds
bagatges : bagages
baia : baie
bailar, balhar : donner; syn. : donar
baile : surveillant, meneur, chef de groupe "Lo baile, orlant, sarra los ponhs" (Langlade)
bailejaire : dirigeant
bailens (m pl) : langes, couches-culottes pour bébé; v. braiòt
baissa : base, partie basse; pays bas, creux de terrain marécageux ou inondable "e la baissa en se sarrant dau sòu se biaissa";"Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
baissau : basse plaine "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
bajaula : bajoue " s’èra pas estat las bajaulas de nòstre òme, la casqueta d’aur li seriá tombada sus lo nas. " (Max Roqueta)
bajòc, voir: bajòco
bajocada : folie, extravagance "L’opérateur”, la bachocada mai descabestrada que se pòsque engimbrar per vos bailar idèia de çò que pòt èstre lo libre camin de la creacion." (Max Roqueta)
bajocada : bizarrerie.
bajòco, -ca : stupide, absurde, très bizarre, farfelu (bajòc en occ. norm, bajòco en mtp) "…èra un jòc al còp esterlucant e bachòc" (Max Roqueta)
bala : balle ; ballot de marchandises
balajum : brouhaha
balanç : balancement; équilibre
balança : balance
balançadoira : balançoire
balandra : bascule
balandrat : balancé "siatz aquí, balandrat e bolegat au bot d’una còrda…" (Max Roqueta)
balar : danser
balarin : danseur; baladin "Balarins de farcejada, desforviats dins lo grand mistèri de la mòrt." (Max Roqueta)
balarina : ballerine
balauseta : alouette (à Sorbs) v. lauseta; alauseta
balcon : balcon
balena : baleine
balèstra (sf) : arbalète.
balestrièr : arbalétrier, le Sagittaire. (Max Roqueta)
balet : perron (Max Roqueta)
balhar/bailar (v. tr) : donner; syn. : donar
bana : corne
banana : banane
Banarut : le Capricorne (constellation) (Max Roqueta)
banarut (ou manjaperas) : capricorne (insecte) "lo manjaperas passa pus / crocat a sas longas banas / e coma portat dins l’èr / en la solemnitat de sa volada." (Max Roqueta)
banasta : panier "l’idèa te pren de l’escampar a la banasta" (Max Roqueta)
banastada : quantité (fig) ; (litt) contenu d'un grand panier "una banastada d'autres grands personatges" (Azéma); "De sovenirs, vos n’ai contat dos o tres, mès patiriái pas a vos n’escutlar de banastadas" (E Teissier)
banaston (1) : corbeille
banaston (2) : porteur de seaux aux vendanges. "Caçòla que fai banaston vai de la còla a la carreta" (Max Roqueta)
banatge d'un cèrvi : ramure d'un cervidé (Langlade)
banc : banc
banca : banque
bancada : masse nuageuse "lo nívol escala en bancadas fumosas" (Langlade)
bancau : gradin, banquette, replat du paysage "La mar, vista de nuòch dau suquet d'un bancau " (Langlade)
banda (de raubaires, de galapians) : bande (de voleurs, de garnements)
bandada : ivresse, cuite
bandar (se) : se saoûler
bandat : enivré "Estre bandat coma una raqueta." (Comparason populara clarmontesa)
bandat : ivre, éméché
bandat a clau : ivre-mort
bandida : "bandido", lâcher vespéral des taureaux dans les rues du village pour qu'un groupe de cavaliers les ramène aux près". "La bandida, lo retorn dels buòus a las pradas, a la sansoira"…(Max Roqueta)
bandièira : drapeau
bandiment : déploiement
bandir : libérer, relâcher, bannir au loin; déployer, lancer au loin, laisser partir au loin exiler, "Maurice Faure, devengut ministre, bandirà sa circulària sus l'istòria locala ";"e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís""A bandit son chival dins la palun"; "A bandit la còla e camina" (Langlada)
bandir (se) : se retirer, s’exclure "…tot lo vilatge ont finisse de viure s’es bandit." (Max Roqueta)
banejar : monter les cornes "Banejar coma las cagaraulas quand tròna." (Comparason populara clarmontesa)
banh : bain
banhadoira : baignoire "sola e destemporada, una banhadoira que sa blancor trelusissiá estranjament sus l’èrba rasa" (Max Roqueta)
banhar : mouiller "Que vòl de pèis que banhe l’arpa."; "Tota l’aiga que nos deu banhar es pas tombada" (Prov)
banqueta : canapé sans dossier
banqueta (sf) (2) : quai (syn. cai, trepador) "Quand agandiguèrem a Ceta,/ La fola, lòng de la banqueta/ S’amolonèt en galariá" (Vivarés)
banut, -uda : cornu (pr.); cocu (fig.)
baralh : agitation, bruit confus "…la paura ela jai entre flaquitge e baralh." (Max Roqueta); "lo resson creissent d’un barralh" .(ibid)
baralh (en) : pêle-mêle "Percipita sos creis sus lo brasàs que rena / escopís e repoja e mes tot en baralh. " (Langlade)
baralhar sos patacs (faire) : payer en argent sonnant e trébuchant "mès cau que dins aqueste cas faça baralhar sos patacs" (Favre)
baralhejar : fureter, vagabonder. "Que venga pas encara baralhejar a l’entorn dau mas…" (Max Roqueta)
baranda : balustrade
baranha (sf) : haie vive, clôture (syn. randissa); baratin, paroles oiseuses (ARF)
barba : barbe "Papièrs parlan, barbas calan." (Prov)
barba (far la) : se couvrir de moisissures filamenteuses
barbada : serment de vigne avec des racines pour la plantation.
barbajòu : joubarbe
barbarilhar : écumer "barbarilha coma un chin enrabiat" (Langlade)
barbassit : barbu qui a une grosse barbe (adj)
barbasta : gelée blanche "l’èrba rasa cramada per la barbasta". (Max Roqueta)
barbastar : gelée (faire la)
barbelar : palpiter, panteler, désirer "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla " (Langlade)
barbelejar : griller d’envie "la Veusa Quin, que barbeleja de se maridar" (Max Roqueta)
barbena : racine d'une fleur
barbòcha : barbu, vieille barbe
barbotinejar : bredouiller, balbutier
barbotir : bredouiller, chuchotter, marmonner. "barbotiguèt tres mots de desencusa"; "una vièlha sucèla barbotissiá entre sas dents" (Azemà)
barca : barque "A la femna coma a la barca, torjorn i a a faire quauque ren. "(prov)
barcada (s.f.) : vaisseau (contenu d'un)
bard : dalle de pavement
barda (sf) : bât "un asenet que pòrta estacats a sa barda dos barrius" (Dezeuze)
bardòt : mulet résultant du croisement d'une jument et d'un âne; âne non castré. Superlatif pour âne.
bardotàs : grand nigaud "Lo bardotàs parlava adejà de s’anar negar." (G Therond)
barenc : ravin (Max Roqueta)
bargilhar : babiller (oiseau)
barjacar : bavarder à tort et à travers "Cocomèla, que se resèrva per lo lebraud, fai pas que barjacar entrament que los autres son afecionats au trabalh de las dents. " (G Therond)
barjaire : bavard, hableur
barjar : babiller
barnatge : fouillis (de végétation)
baron (sm) : ver du bois.
barquejaire : nautonier "Caron lo barquejaire esparnha pas digús; anèssetz pas demandar crèdit "(G de Rodier)
barquet : petite barque, chaloupe
barraban : trafiquant "un coquin de gascon, barraban, contaire de sornetas, marchand de mocadors, de fiu e de bonetas, trapèt son mèstre per aicí" (U Cadilhac)
barraca : bernique "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond); "barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una rason." (G Therond)
barral : tonneau de transport de vin
barral destapat (se n'anar coma un) : s'en aller à vau l'eau
barralet : tonnelet à vin de 1 litre
barralh : remue-ménage, voir varalh
barralièr : porteur d'eau " malur ! Lo grand roncaire De barralièr deven gelaire" (Langlade)
barranda : ravin (Max Roqueta) " Se crenhissètz pas calavencs e barrandas que son l’ordinari de mon camin"(Max Roqueta)
barrar : fermer
barrar boca : fermer la bouche, faire taire "per barrar boca als gents que parlan tròp" (Dezeuze)
barratge : barrage
barrejar : mélanger "la raça de buòus vièlha, e pas encara barrejada, aviá banas en lira…" (Max Roqueta)
barri : rempart ; (fig. par extension) faubourg, pourtour "Ben fin seriá lo que poiriá dire onte s’acaba lo ròc et onte començan los barris [dau castèl]" (E Teissier); "La (mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris (dau volcan)" (Langlade)
barricòt, barriu : baril
barrilh : baril "Quand tròna en abril prepara ton barrilh." (Prov)
barrol, v verrolh : verrou E lo barrol de ta guerita Per el se desfai sans esfòrç.
barrolh : barreau de chaise (aux Matelles)
barrollar, voir: barrotlar : voyager " lo mond, despuòi qu’a bèlas encambadas i barrollas…" (Max Roqueta)
barròsti : gros gourdin, massue (v. calòs)
barròt : gourdin, gros bâton (v. calòs) "prèsta-me ton barròt, que castigue aquel bardòt"
barrotlaire : vagabond.
barrotlar : rôder (var. barrutlar)
barrutlaire : rôdeur,errant, vagabond "sul camin de lutz ont Chaplin se n’anava, etèrn barrutlaire, de son pas d’auca grèva, tot fasent vironejar lo jonc de sa gingla"(Max Roqueta)
barrutlament : roulement sonore "de barrunlaments de calada" (Langlade)
barrutlar : rôder; tournoyer "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " (Langlade)
bartàs : fourré
bartassièr : bruant (oiseau)
barutelar : brailler, parler haut et mal
bas : bas
basa : base "lo vin es lo fondament de las ribòtas" (Dezeuze)
basacada (sf) : bouleversement "Davant parièira basacada, De festejar n'a pas lo vam. " (Langlade)
basacle : fatras, ammoncellement "de gibièr mòrt quante basacle" (Vivarès); "Ò raça de mon còr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat l'espectaclós basacle " (Langlade)
basadic : basilic
bascar : jacasser
Bàscol : Basque
bassacat, -ada : entassé, -ée
bassaquetas : bourses, scrotum
bast : bât "Aquò vos vai coma lo bast a l'ase."(prov)
bastança (a) : suffisamment "una idèia a bastança larga" (Max Roqueta)
bastar : suffire "basta coma aquò"; "basta d'un colhon e tot vai de travèrs";"l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"(Max Roqueta)
bastard, a : bâtard, e
bastiment : bâtiment
bastir : construire
baston : bâton "Èstre aquí coma un baston vestit.
baston de Sant Jaume : rose trémière. (Max Roqueta)
bata : sabot d’animal " las batas de la muòla…" (Max Roqueta)
batalhatge : conflit "aquò se faguèt pas sans fòrça batalhatge." (G de Rodier)
batanaire : foulon
batas (s.f.pl.) : sabots (d'animal)
batedís : panaris
bategar : palpiter
bateire : guerrier "Dins aquela entremièja un bateire estrangièr /desbarca emb son armada e coma un lop s'acorsa" (Langlade)
batejalhas (f. pl) : baptême (fête)
batejar : baptiser
batesons de còr : palpitations
batèsta : querelle, rixe, bataille
baticòr : battement de cœur, émotion
batièr : sonore "van s'espotir contra lo ròc batièr" (Langlade)
batièr (uòu) : œuf avorté " sus l’uòu batièr d’un Dinosaur ."(Max Roqueta)
batifuòc : briquet
batisme : baptême (sacrement)
batissons : chaussons
batre : battre, parcourir "a batut tot lo país per lo cercar"
batre l’antifa : battre la chamade. "Lo còr i batiá l’antifa." (Max Roqueta)
batuda (sf) : tâche, séance de travail; battue (chasse); période de travail, tâche à accomplir "Sa batuda, antau marcada, la menèron d'aquel biais" (Azéma) "Dins lo bòsc van far la batuda Los autres emb lo majorau " (Langlade)
baubòcha : blague "m'anatz contar quauque baubòcha" (A Guiraud)
bauca : herbe graminée sauvage; prairie de graminées sauvages "la bauca, l’èrba dels sègles, l’èrba etèrna, etèrnament usclada, etèrnament gelada, e que sempre lèva jos la pluòja o a l’arrage dau solelh, lo vam vertuós de son creis, confle de la saba escura butada per las venas de la tèrra" (Max Roqueta); "la bauca, èrba lònga, sauvatja e garruda, tant sarrada coma lo blat, demanda pas au solelh e a la tèrra que de viure sa vida umila dins son canton" (ibid)
baucadassa : couche de nuages "La baucadassa es tant fonzuda " (Langlade)
baucàs : lande épineuse
baudana : tripaille
baudor (sf) : joie, allégresse; v. jòia ; gaug "Olor dels jorns uroses, ont es la baudor d’autres còps ?"(Max Roqueta)
baudufa : toupie; enflure, ampoule "Virar coma una baudufa."; "Aviá de gròssas baudufas qu’arrestavan pas de coflar jot la pèl" (Max Roqueta)
baug (pron. "baw") : fou, v. fòl, caluc, tímbol, falord, mato, asclat, embalausit, fadat "A fauta d’un baug metem un savi en cadièira";"A gents baugs, campana de fusta. " (Prov)
baugina : personne folle "Onte vai aquela baugina ? "(Langlade)
bauginardàs : petit fou.
baujàs : imbécile; v. abestit, caluc, tarnagàs, beligàs
baujolar : câjoler
baujum : vanité, folie "Aquel baujum, sau de la vida, sola mena de biais per poder téner lo còp sens èstre mudat en feda de jaça o en gal dins sa polalha." (Max Roqueta)
bauma : grotte
baumèl : troglodyte, habitant des cavernes "Los baumèls an fach sa sortida"(Langlade)
baumelut : caverneux
baumum : réseau de cavernes "S'entrauca fins a la bolnada, Per los baumums qu'a sos flancs se dobrís" (Langlade)
bauri, bauriàs : gouffre (à Corconne et Sauve)
bausa : pierre sommitale, pierre de l'âtre "Agèt un pichòt ferniment, / De sa fondamenta a la bausa"(Langlade)
bauseta : ecroquerie
bausiòl, -iòla (adj) : fallacieux
bavarèl (sm) : bavette
bèba : moue "una mena de bèba li espompissiá las bocas, mai plenas, mai carnalas, e dubèrtas sus de dents lusentas de cadèl." (Max Roqueta); " Aquela lucha per la bèba èra un pauc bufèca" (ibid)
bèba (far la) : faire la moue
beç : bouleau
bèc d’alzena : avocette (oiseau de Camargue) (Max Roqueta)
bèc de gas : lampadaire
becada : becquée
becar : becqueter
becarda : bécasse "Aucèl solitari e mut, caminant dins l’èrba banhada, entre ronzasses, pòrta sus ela las colors rovilhadas e terrosas d’aquel temps… Es un aucèl de fin dau temps… Sola vida de las combas sonantas, es l’aucèl de la soletat e de la malanconiá"(Max Roqueta) ; "becàs de becarda giganta que sa maire auriá fautat amb un corbàs" (ibid)
becarut : flamant rose "de revolums rosats de becaruts tibats coma d’arquets dins sa lenta volada" (Max Roqueta); "las voladas de becaruts amb sos rebats d’irange e d’auba" (ibid)
becatge : becquée
bechet : brochet
bechigós/bechicós, -sa : difficile, fantasque, susceptible, haineux
bediga : brebis
bedòs : bègue
bèla (faire la) : se pavaner
bèla òsca : abîme (il y a un abîme entre…) "i a una bèla òsca entre Joan e Monsur Joan" (Prov.)
belada : bêlement "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
belam (s.m.) : parures (f.pl.)
bèlas fes (a) : par saccades, en rafale, par intervalles "los mòts que van a bèlas fes coma una folastrada " (Langlade)
bèl-bèl (far son) : faire son effet "Es una pèira de Tartaria, que fai pron son bèl-bèl" (Max Roqueta)
bèles paucs (a) : lentement, petit à petit, peu à peu
bèles pauquetons (a) : peu à peu, très lentement "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
bèles ròdols (a) : sur de larges étendues "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
belesa : beauté
belesa (sf) : parure "Pòrta au còl, per tota belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
belesas : illusions
beligàs, -assa : imbécile; v. abestit, caluc, tarnagàs, baujàs
belòria : bijou "A vòstre atge, òm ten pas de besonh de belòrias" (Max Roqueta)
belòt : bel enfant
belòta : belle fille "voliá m'enclausir ma belòta"
beluga : étincelle, scintillation
belugan : grondin "bolega lo belugan!" (cri de poissonnières sétoises)
belugar : les étincelles "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
beluguejar : étinceler, scintiller " Beluguejar coma l’estèla au cèl." (Comparason populara clarmontesa)
beluguet, -ta (adj) : sémillant; auréolé de lumière; (fig) malicieux "beluguet e creissent la mitat de sa corsa ";" [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade); "tos enfants an l'esperit beluguet d'un demon" (U Cadilhac)
belugueta : petite étincelle
belugueta : étincelle "L'esprit subtièr, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'uòlh, tant que son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror." (Langlade)
ben (pron. "bé") : bien "Qu’a de ben, ne pèrd. Que n’a pas, ne ganha." (Prov)
ben vesiat : bon ami "Gramecís ! ben vesiats, de vòstra aimabla prèissa" (Langlade)
benàs : richesse, biens; v. cabau, aver
benastrugar : féliciter "quand fasètz quicòm, vos benastrugan, mas, se demandatz de sòus, n'i a pas gaire"
benc : aspérité "de plèntis estripats e crocats a cada benc de sas peiras" (Max Roqueta)
benedicieta! : Dieu soit béni! "ò ! iça là ! benedicieta Lo peçan ròtla sus sa sieta " (Langlade)
benestança : bienséance (Max Roqueta)
benestant : seyant
benet, ta (adj) : benoît,-te, guilleret, -tte; v. alegret
benlèu (pron. bélèw) : peut-être
benurança : béatitude
benurat, -ada (adj) : fortuné
benurós, -osa (adj) : bienheureux
benvoliá : bonne volonté una oreta de benvoliá
bercada : brêche, fissure " de grandas bercadas ont passan lo jorn e lo vent…" (Max Roqueta)
bercar : fendre, ébrêcher "... una ascla grandassa que berca la rancareda pròche dau castèl." (Teissier); "Son dire trufarèl aviá bercat son talh" = son verbe moqueur avait émoussé son tranchant.(Max Roqueta)
bercat : ébrêché
bericles : bésicles.
berland : tripot, maison close
bèrle : rive, berge raja de bèrle en bèrle, ò flume! (Langlade)
berlingau : berlingot (Max Roqueta)
bernadàs : butor (échassier de Camargue) (Max Roqueta)
bertàs : buisson d'épineux "Èras la ròsa ensauvatgida, èras la flor dins lo bertàs" (Max Roqueta)
bes, voir beç
besau : rigole
bescle : foie "prendrai tres lescas de bescle de vedèl per dinnar"
bescontorn : contorsion "tant de contorns e de bescontorns" (Max Roqueta)
besonh : besoin; "j'ai besoin de= ai de besonh de" "Es pas de besonh de dire se se faràn esperar longtemps, nòstres galapians. " (G Therond)
besonha : besogne "A fach besonha de monina: pauc e mau."(prov)
besonhassa : forfait; syn: còp de desespèr
besonhós : nécessiteux
bessautar : omettre, négliger . "E bessautar una vertat es tot un art" (Max Roqueta)
besson : jumeau
bèstia (sf et adj) : bête (animal);(fig) imbécile "Bèstia me l’avètz bailat, bèstia vos lo rende." (Expr. Pop Clermont l'Hlt); "Sabèm pas pus la bèstia antica que subreviu au mond ensebelit que foguèt sieu. E pasmens es encara e mai que mai viva. E volèm pas saupre qu’es ela que nos mena e nos desmena."(Max Roqueta)
bèstia ruda : brute "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
bestialon : bestioles (les) "lo bestialon dau bòsc e de las rasas" (dezeuze)
bestiassa fèra : bête sauvage "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. " (Langlade)
bestiassitge : bêtise (grosse)
bestiau : bétail
bestirar (se) : disputer (se) "Sans [l'estèla polara] los tres buòus se bestirarián lèu" (Langlade)
besuc : louche, vain "ges de paraula besuca" (Max Roqueta)
besucariá : vétille, bagatelle " aquò’s besucariás de s’anar entrevar de parpèlas d’agaça" (Max Roqueta)
besuquet -eta (adj) : délicat; petit esprit, tatillon, vétilleux "lo parladís forçat e besuquet dau Patron" (Max Roqueta); "amb tot çò que ten de voide, d’artifici, de besuquet." (ibid)
beta : barque
Betelèm : Bethléem
betonica : bétoine
betum : mortier, béton
bèu (aver) : avoir beau faire de "An bèu cridar, lo camarada abita sus l'autre ribàs". (G de Rodier)
bèu (fém : bèla) : beau, belle
bèu a (aver) : avoir beau faire de "auràn bèu a bofar sus l'ardenta calelha " (trad: ils pourront bien souffler sur le flambeau ardent" (Langlade)
bèu darrièr / bèu prumièr : tout dernier (ultime) / tout premier "Aquí lo bèu darnièr que cabana debàs " (Langlade)
bèu-bèu (faire) : faire des fêtes, des grâces (Max Roqueta)
beulòli : chouette effraie; hibou; v. chòt "entre qu’udola lo beulòli" (Max Roqueta)
beure (prononcer: boewre, béwre) : boire "Beure coma un embut." (Comparason populara clarmontesa);"Cal pas jamai dire : D’aquela aiga non beurai."(prov)
beure au gorgosson : têter (familier)
bèus arnèsses (de) : c'est un bon à rien
bevedís, bevedor : potable
bevenda : breuvage
biaça : besace, ou provisions qu'elle contient; repas qu’on porte au champ; sacoche pour le repas; sachet-repas "cosinava sa biaça"
biais : manière, procédé, astuce, truc ; allure, dégaine, genre "o sap ben faire, a lo bòn biais per aquò"; "a marrit biais, marca mau";"Aquò's son biais coma botelha quand bava"(prov); "Aver de biais coma una fusta." (Comparason populara clarmontesa)
biaissadura : habileté
biaissar (se) : s'incurver "e la baissa en se sarrant dau sòu se biaissa" (Langlade)
biaissut : adroit
bialar : bêler; bâiller devant quelqu'un; s'extasier
bibliotèca : bibliothèque
bica (sf) : verge
bicafreja : impuissant
bicarèl : hableur "ai vist, vist de mos uòlhs, lo bicarèl disiá" (U Cadilhac)
bicicleta : bicyclette
bidorsar : tortiller
bièrra : bière
bigòs : pioche, houe à deux dents
bigòt : binette, hoyau
bigotàs : tartuffe
bijon : benjoin (résine parfumée d’un styrax, arbre de Bornéo et Java) (Max Roqueta)
bijut : holoturie, "violet" (fruit de mer)
bilha : gourdin, gros bâton (v. calòs) "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
bilhar : attacher très serré, garroter "bilha-lo ben, qu'escape pas"; "los chivals los cau pas bilhar coma d'escarpas"
bilhar au perfièch : attacher parfaitement
bilhet de favor : billet gratuit "aquela paga sa plaça quand pòt pas aver un bilhet de favor" (Azemà)
bilheta (sf) : billet, étiquette cada èrba, cada planta, ten sa bilheta plan en vista, amb sos nom latins (Max Roqueta)
bilhon : menue monnaie, dernières ressources (Despuech)
bilhòt : trique, rondin de bois.
bisar : souffler (bise).
biscar : râler, s'irriter, se mettre en colère "lo marrit còp qu'i faguères l'autra setmana l'a fach biscar"; devise de Sète (et de Montpellier ): “Aicí biscam pas”.
biset : biset, pigeon de roche (Max Roqueta)
bisquèrla : discorde, fâcherie
bissext : année bissextile
bistoqueta : verge
bistorn : détour
bistortièr : rouleau à pâtisserie
bivre / vibre : castor de Camargue. "Lo bivre, aquel bastisseire qu’a sempre enclausit l’òme per son saupre e son biais de cavar" (Max Roqueta)
blaca : blaca = jeune rejet de chêne vert (euse; chêne blanc; syn. chaine (gall.); casse "Les jeunes rejets sont nommés blaca, qui selon les lieux désignent soit l’arbre directement, soit un bouquet de plusieurs de ces arbres, sous lequel les troupeaux viennent chomer (chorrar en occitan) aux heures chaudes. Ailleurs en Cévennes, blaca peut désigner de jeunes rejets de châtaigniers ou dans l’arrière pays, le chêne blanc : le dictionnaire de bas-latin le confirme, blaca signifie plus généralement un baliveau." (J Ubaud); "sas blacas, Que la nèu tapa entre los ròcs" (G. Coulazou)
blacàs : chêne vert jeune
blada : céréales (graines)
blagar l’escòla : faire l’école buissonnière.
blaimar : faire pâlir, atténuer l'éclat "lo ridèu blaima la clartat dau jorn" (F. d'Olivet)
blaïn (sm) : ondée (sf)
blaïna : bruine
blaïnada : crachin, petite pluie "e non, plòu pas, es pas qu'una pichòta blaïnada"
blaïnejar : bruiner (Max Roqueta)
blanc, a : blanc "Èstre blanc coma l’èli." (Comparason populara clarmontesa)
blanca (faire) : chou-blanc
blanda : salamandre "la blanda viu de pur fuòc"; "Au fons de l’aiga dels uòlhs dormís la blanda dau desir."(Max Roqueta); Se la sèrp voliá / se la blanda podiá / davalarián lo mai fòrt cavaliè
blanquejar : se teinter de blanc, émettre une lueur blanche "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
blanquesir : blanchir "blanquesit per lo sorelh"
blanquet : agéablement blanc aquí onte l'òme cava fonzudament la tèrra per ne tirar un metal blanquet (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p45)
blanquinejar : blanchir, devenir blanc.
blaquièira : bois de chênes blancs,chênaie blanche (voir rovièira) "Le collectif blaquièira (ou plus au nord blachièira) semble désigner plutôt une chênaie blanche, car toujours employé dans les zones de l’arrière-pays (pied du larzac, Larzac, Haute Provence) ou les toponymes dérivés abondent." (J Ubaud)
blasin : bruine (Max Roqueta)
blastème : blasphème (Max Roqueta)
blat : blé
blau (de) : negre de blau : noir bleuté.(Max Roqueta)
blau de trabalh : bleu de travail; syn. blaudrap
blau, blave : bleu pâle; bleu
blaudrap : bleu de travail
blesejar/blessejar : bégayer
blesta : talc opaque des Cévennes
blet : mou, faible
blocar : boucler (cheveux) (Max Roqueta)
blocas : boucles
blond (en tirant sur le roux) saur, saurin : blond "la polida blonda dau peu sorelhós"
blondin, -ina : blondin "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
bloquièr : bouclier lo bloquièr vieu de la fe ! (Max Roqueta)
blos : pur, clair, limpide "una jornada blosa"; "car lèu de l'espaçada blosa sordís quatre malhòus per respòndre a l'apèl" (Langlade)
blòt : bloc "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
blu : bleu : cf.(litt.) blau, blave (ARF) "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier)
bluginós : bleuissant sur l'horizon "la serrana bluginosa"
boau / bovau : enclos rond de poutres pour enfermer les taureaux camargais "Lo bovau, ceucle de cledas ont la bèstia es embarrada davant d’èstre arrapada per las banas, reversada, e tracha au sòu." (Max Roqueta)
boca : bouche "A boca barrada non intra mosca.""(prov)
bòça : bosse
bocada : bouchée
bocadar (se) : rouler (se), se vautrer
bocan : invective brandisson lo ponh de menaça, Emb agairada e grand bocan. " (Langlade)
bocau : goulot
bocejar : élever, faire saillie "Ont bocejavan de costièiras " (Langlade)
bòcha : boule (pétanque). … "jogar a las bòchas."
bochard : barbouillé
bochard : barbouillé, malpropre
bòchas : boules (pétanque).
bochòrla : bouton aux lèvres, herpès
bocinhòla : saillie "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta" (Langlade)
boçut (2) : café noir additionné d'alcool, pris typiquement le matin
boçut, -uda (1) : bossu
bodena : embonpoint
bodenflar : gonfler
bodenfle : bouffi
bodenflitge : enflure
bodoflar : boursoufler
bodoisson : lézarde
boet : rouge-gorge; roitelet, troglodyte (oiseau minuscule). (Max Roqueta)
bofar : souffler "A las grands pòrtas, bofan las grandas auras. "(prov)
bofarèl : enfant gros et réjoui
bòfia : bouffissure, chose creuse, bêtise "los que dison pas res mès ne pensan pas mens riscan pas de dire ges de bòfias" (Azemà)
bofiga (1) : vessie
bofiga (2) : tuméfaction; ampoule aux mains ou aux pieds; éruption vésiculeuse ou pustuleuse; phlycthène "aquel trabalh m'a fach arrapar de bofigas"
bofigas (crebar de ) : crever des abcés, (fig) résoudre des situations conflictuelles
bofinar : croquer, grignotter "bofinan adereng lo fuolham " (Langlade)
bofiòla : ampoule (peau) ; bulle " Mai d’òmes de pelhas, de simbèls, de bofiòlas, ufles d’un vent que tenon per importància." (MaxRoqueta)
bofon : bouffon
bofonada, bofonariá : clownerie
bofonàs : clown
boget : cloison
bogralha : homosexualité "es dins lo mitan de la bogralha"
bograriá : homosexualité "aficha publicament sa bograriá"
bogre d'empèrit (prononcer "empèri") : empoté "finiràs de parlar sol, bogre d'empèrit?"
bòi (gall) à rempl. par l'anc. bòsc et les syn. fusta, lenha : bois (matériau) "lo bòi cirat dels mòbles" (Max Roqueta)
boi, rit : canard
boièr : vacher
boirac (sm) : maitre des employés d’une ferme.
bois : buis, buxus sempervirens (élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom) "los boisses, vestits de roge per l’ivèrn.. …l’amara olor dels boisses roginoses" (Max Roqueta)
bòla : boule "lo chipelet de bòlas d’autciprès" (Max Roqueta)
boldoirar : farfouiller
boldràs : grand désordre, tourment, (fig) suplice "De qué i bailarà la justícia infernala: la ròda d'Ixion? Lo grand ròc de Tantal? O de Prometèu lo boldràs? Las botas de las Danaïdas, que seràn pas jamai romplidas? O de Sisif lo rocàs? "(G de Rodier)
boldre (en) : en tas, en quantité, à foison
boldre (en) ou a boldre : pêle-mêle, en désordre, bouleversé "L’òbra escricha de Ròca-Ferrièr se partís a boldre entre aquelas divèrsas publicacions";"las onze de la nuòch partiguèron a boldre" (Max Roqueta)
bolegadissa : remue-ménage
bolegar : bouger; "bolega-te!"= dépêche toi! "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
boleguet, -eta (adj) : remuant, ante “bolegueta coma d’argent-viu” = remuante comme le vif-argent (Dezeuze)
bolet : bolet, champignon, cèpe "(entre la ) consòuda e bolets e palmièrs que bofinan " (Langlade)
bolh (pron. boul) : bouillonnement, cuisson “ié manca un bolh” = il mangue de maturité, il est un peu attardé (Dezeuze) litt. Il n'a pas assez cuit, il est immature
bolha, bolha de pèis : bouillabaisse
bolho (sm) : bouillabaisse
bolhon : bouillonnement
bolhon d'euse : volée de coups de bâton "amb quauques tisanas de bòi o quauques bolhons d'euse remendats de temps en temps"
bolhs (a gròsses) : à flots bouillonnants, à gros bouillons.
bolidor : lieu très chaud, bouillonnement; résurgence bouillonnante "son chuc e son fum i vojavan dins lo sang lo fuòc dau bolidor." ; "aiga de fònt plana o bolidor" (Max Roqueta)
bolièira : borne, limite "la cara sens bolièiras dau cèl" (Max Roqueta); "Lo Poder dau Rei es sens bolièiras" (ibid); "cercavem a devinhar las bolièiras d’aquel mond estrange que se rescondiá dau solelh" (ibid); "ombra sens bolièiras" = ombre sans limites (ibid); "gardians, pescaires, caçaires, pastres, salinièrs : los òmes de la bolièira." (ibid); "un present ufanós, dur dins sa lutz, sens bolièras dins sa claror." (ibid)
bolnada (sf) : entrailles (f pl) "s'entrauca fins a la bolnada (dau sèrre)"=il descend jusqu'aux entrailles de la montagne (Langlade)
bolòfi : bouffi, gros lard "prim coma una angròla, emai s’es dins las carns d’un bolòfi" (Max Roqueta)
bolzada (sf) : entrailles (f pl) "Au morre la sangarinada Forfolhan fins a la bolzada. " (Langlade)
bomba : bombe
bombadís : battements de cœur
bombar : frapper, cogner "Mès dau temps que los esculptaires Bomban per amoçar los caires" ; "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. " (Langlade)
bombet : gilet; corsage "e la manca, au contra, de bombet plan consequent" (Max Roqueta)
bombir : bondir "bombir, bombir, tota la vida èra aquí".(Max Roqueta)
bomborinada : boutade
bòn : bon repas "nos'n farem un bn au restaurant Paparèl"
bòn (dans les expr.: de bòn, a de bòn") : vraiment
bòn (pas mai… que per) : tout juste bon à "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
bòn brieu : longtemps "aquò fai un bòn brieu"; "i a bòn brieu que vos ai pas vista" (A Guiraud)
bòn michant còp : mauvais coup bien placé
bòn vèspre. : bon soir
bòn, bòna : bon, bonne
bòna manièira : geste, manifestation de bonne volonté "lo govèrn i a fach una bòna manièira: ven d'autorizar…"
bonàcia : calme plat "temps seren, bonàcia calhada" (Langlade)
bònament : bonnement, simplement (veire bònament)
bonança (s.f.) : courant d'eau douce dans l'étang (A Marqués)
bonància : calme bonància calhada: calme plat
bonbon : bonbon
bonha : bosse, tumeur. cara de bonha = face de carême. (Max Roqueta)
bonheta (1) : beignet. "l’odor aspra de l’òli de las bonhetas" (Max Roqueta)
bonheta (2) : sexe de la femme
boniàs : bon enfant (Langlade)
bonjorn : bonjour
bòns (ne'n faire de) : prendre du bon temps, en profiter "Cocomèla ! tus creiriás benlèu d’èstre lo sol a ne’n faire de bòns !... Bòta, se chaca còp
que se n’es virat de la nòstra t'èra pas solament tombat qu’un peu de la clòsca, paura cabòça, cossí seriás pelada ! (G Therond)"
bontós : bienveillant, bien intentionné
bonur : bonheur "Sabiá encara que, coma lo tòrt, lo bonur morís joine òme. Quand, per còp d’asard, vos passa a pòrt, lo cal pas mancar. Lo prene a la volada e plan lo sarrar dins lo ponh tot lo temps que l’astre vos en daissarà léser e poder."(Max Roqueta)